Jo no m’alegre mai de les desgràcies de ningú, bons estaríem…però obrir el diari el dissabte al matí i llegir que finalment Videla està a una presó i que en un dels tants accidents de cotxe que hi ha cada dia, ha mort Jörg Haider i ningú més ha pres mal, què voleu, fa començar el cap de setmana amb un somriure.
Llàstima que quan Hitler era jove no hi haguessin cotxes tan potents, i accidents d’aquesta mena…
Mort el gos, però no la ràbia.
Res de plorim. I ara. N’hi ha que tot ho posen amb lo bramar. Jo vaig amb lo rei Lear, l’única monarquia que em pot dir vassalla
De ningú. Quan es mori Castro, tampoc no crec que somrigui