Els funcionaris,

treballadors de grans empreses,

de mitjanes empreses,

de petites i microempreses,

treballadors autónoms,

interins i eventuals,

aturats amb prestació,

aturats sense prestació.

Aquesta és una escala dels treballadors (de mes a menys, i no he inclòs als titulars de subsidis de jubilació, invalidesa, etc., que cobren, però no treballen) que ho tenen mes fàcil o més difícil de percebre diners a final de mes. No es tracta de quants diners sinó de la seguretat de rebre’n. De tota l’escala només els funcionaris tenen per patró a les Administracions Públiques que els paga amb diners públics (els que hi posem tots nosaltres).

Dos cents milions de crèdit par pagar puntualment la paga als assalariats amb mes privilegis no és exemple de bona administració sinó de por, “cangueli”, el nostre savi conseller d’Economia i tot el govern són uns calçasses.

Entre tots pagarem els interessos del crèdit perquè els senyors funcionaris cobrin puntualment i no emprenyin, no amenacin. Però ho seguirán fent perquè son el grup més nombrós, quasi 260.000, i defensen els seus interessos sense que els importi un rave, ni a ells ni als sindicats grossos, que hi hagi molta altra gent molt més desafavorida que ells, que ho passen molt pitjor que ells, i que encara viurán pitjor per culpa d’uns privilegiats que tenen feina garantida de per vida i les penques d’absorvir mes i mes recurssos públics. No tenen la decència d’esperar-se a cobrar com els toca, sense remei, a milers d’assalariats d’empreses mitjanes i petites que han de suportar ERO’s (gens eròtics) i deutes  salarials de mesos i mesos.
Hi ha un grup, encara més nombros que els funcionaris, mes de 300.000 persones que no cobren res, abocats a l’exclusió social.
Perqué els funcionaris sempre han de ser els primers a cobrar el sou, complements, vacances, dies personals, i altres avantatges aconseguidas a base de negociacions coaccionants?
Caldria esperar veus assenyades que s’aixequessin d’entre ells mateixos per dir que altres tenen mes necessitat de cobarar alguna cosa abans que res, algún dia abans que al dia. 

SO-LI-DA-RI-TAT ?.  NO, gràcies.