M’embolico amb els papers
Petita contribució al dia de la poesia: Entre el “ser i el “estar”
Tinc autèntics papers falsos i es veu que és del tot legal,
he passat moltes fronteres i arreu ho troven normal.
Fer passar que ets espanyol sense ser-ho, és un delicte?
Un jutge pot filar prim i dictar-me un interdicte
per aquesta falsetat que no reclamo per cert,
sinó que m’ho vol fer ser el cap verd del senyor Wert?
Ja ho digué el gran Segarra en versos de to major
articulant un projecte nonat de Constitució:
“Són espanyols: la manola, els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola i els fills d’aquests desgraciats”
Tanmateix, els fijosdalgo, orgullosos i illetrats
avui son fijopeperos i sociates destrempats.
L’origen d’aquest conflicte es cosa mala de dir
i els ve d’una ignorancia que mai han sabut païr.
“ser” català és l’essencia, i “estar” espanyol circumstància,
si canvio de país, no canvio de substància.
Perque com deia Camilo -premi Nobel d’orinal-
“joder es placer cumplido, estar jodido és fatal”
http://www.viasona.cat/grup/jordi-barre/nadal-2/sant-josep-fa-bugada
Coi, quin Sant Josep més feminista el de la cançó!
Salut i feliç dia.