Publicat el 2 de desembre de 2011
La Fada Mamarratxa
No és gens bo, adient, sensat ni idoni que qui presideix un Parlament, -encara que aquest sigui de fireta, amb el cul llogat, sotmés als dictats sobirans d’un Estat de qui ha rebut el placet per constituïr-se, compost per una majoria de diputats adscrits a l’indigne ofici de funcionaris de la politica partidària, amb sou i privilegis autoconcedits, satisfets de ells mateixos i de la seva execrable condició de vividors del càrrec, no és gens bo ni acceptable que la presidenta d’aquest Parlament Autonomic de l’autonomia catalana, que es vesteix de fada per complaure a les forçes mediàtiques d’aquella Espanya que ens roba i expolia, a mes de Fada de “ElPaís”, faci de Mama quan li agafa la Ratxa españolista, i amb la penosa titulació de Mamarratxa pretengui fer callar a uns diputats que son allà prescisament per parlar.
Com si ella fos la mestra de l’escola i els senyors/eres de la Mesa els seus bidells.
La senyora Mesa i la Senyora Fada, l’ha ben cagada.
Com si ella fos la mestra de l’escola i els senyors/eres de la Mesa els seus bidells.
La senyora Mesa i la Senyora Fada, l’ha ben cagada.
“Escollir Nuria de Gispert com a presidenta del Parlament, és una falta de respecte al propi Parlament de Catalunya” (Quico Sallés) Veure article aquí
“La censura vestida de fada“: Article de Santiago Espot aquí
La merda de la muntanya no fa pudor, però la del Parlament, deu n’hi dó.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Mai he estat en ontra de que el avis formin part del grup de prlamentris, de fet podriem dir que el càrrec d president del prlament está reservat tradicionalment a un avi, es per aixó que no hem va semblar malament que l’ última edició del parlament anomenesin una avia per a presidir.lo.
El sorprenent es saber que amb un curt curriculum de dos anys ha aparegut iverses vegades disfresada de fada al parlament. Pero i que ? Almeny trenca la monotonia del gris dels tratjos unimormats…….