Cafè en gra

No fumigaran perquè no cal, els transgènics son
resistents a les plagues. Les especies autòctones “som el que sembrem”
no tindran res a fer davant l’invasió del cranc esco-nyat i del mosquit de la Ciutadella. Ells son
pocs, però son diputats per la gràcia d’una llei electoral que no en te cap.
Han triat la vergonya de ser baula del cadenat mancats de valor per ser
cisalla. Tenen amo, i no son amats, doncs amo i amor no encaixa.

El Parlament.CAT esta sembrat de transgènics, son en
aquest camp, el seu distintiu és PSC, CIU, PPC.

Avui uns, demà altres, tots, son resistents a les
plagues de les Iniciatives Legislatives Populars (ILP’s). De la 5ª a la 8ª
Legislatura han sofert l’atac de 14 ILP’s, (inclosa la d’avui) i gràcies a la
manipulació genètica  deguda al pas pels
raigs BOPC
n’han sortit airosos en 10 ocasions.

Catorze
ILP’s presentades i deu de rebutjades no està malament!

I ara vindrà la ILP sobre la prohibició de les “corridas”….qui
vol apostar el resultat?

Tal com no em cansaré de repetir, una persona contaminada
de diputat/ada ja és irrecuperable -a més d’estèril- no te llavor i només es
reprodueix a si  mateix. Pot canviar de
partit i de grup parlamentari, això sí, 
per tant és molt recomanable guardar i imprimir els
noms, un per un, ja que és ben fàcil la transmigració de la seva ànima de
llangardaix trànsfuga cap al solet que mes escalfarà la seva butxaca i la
inutilitat de la seva existència, per això hom no s’ha de fixar nomes en el
ferro de la quadra actual sinó també molt especialment en el pel del rossí.

Les ironies surten amargues i carregades de fel ja ho sé, com ens ho hem de prendre que uns paios que pretenen
representar-nos rebutgin 10 de 14 iniciatives populars avalades amb la
signatura de milers de persones?.

No les han rebutjades desprès de  debatre-les, és que ni tan sols n’han volgut
parlar!.

Son uns manats al servei d’altri, no els interessa
gens el que opinem, no escolten, es parapeten a la trinxera de la legalitat,
son d’un altre mon que no és el nostre.

Ells ja han assolit la independència, nosaltres som
a un pas.

Aquest últim pas no és ignorar-los, sinó actuar com
si no existissin, perque no existeixen, encara que com deia la meva avia, son
com la pudor: es fiquen per tot arreu.