Negra nit
No puc parlar de política hui, no em funciona el cervell, només em funciona la panxa i em funciona molt malament. Una victòria simbòlica, diuen, i tant que ho és. Roma no tenia un alcalde feixista des del 44, i ja ho sé que Alemanno no és només feixista, que és més coses, ja ho sé, però és també feixista, feixista de manual (d’autodefensa). L’espectacle d’ahir la plaça de l’ajuntament feia por, molta. Amb les banderes amb creus cèltiques i els braços alçats fent la salutació feixista. Un senyor molt gran i molt content que deia que havia esperat aquest moment des del 43, tot el feixistam de la ciutat amb banderes i símbols, amos del carrer. Anit ja van trencar una làpida que commemorava més de 300 romans assassinats pels nazis i hi van escriure a sobre visques a Mussolini. Segur que no tots els que l’han votat són feixistes, però els feixistes l’han votat i han guanyat. Bastos, pinten bastos.
Potser seré capaç de fer una anàlisi política del que ha passat a les darreres eleccions, i ho voldria fer en els propers dies, sobretot de les grans sorpreses: la desaparició de l’esquerra i l’augment espectacular de vots de la Lega Nord, tots dos fenòmens a nivells que ningú, ningú, s’esperava. Si més no es podrà analitzar l’estupor dels analistes polítics. Però el que ha passat a Roma té, simbòlicament (per ara), el valor d’una bastonada a la cara.
Actualització: Demane disculpes pels darrers posts fonamentalment plorons, intentaré canviar de pal, però és que les bastonades a la cara (encara que siguen simbòliques) fan mal, molt.
Ho sento molt, moltíssim.
Por de que aquesta llevor la portir el vent cap a racons -no ens enganyem- feixistes d’aquell país vei. Arrelaria amb ganes al ben mig de Madrit.
It has to be conceded that the outgoing centre-left administration was hardly a model of tolerance. Rutelli did nothing to prevent immigrant shanty towns mushrooming around Rome, a consequence of inadequate housing provision. And the administration launched into a panicked attempt to deport homeless Romanians migrants after the murder of a Roman woman last October. Veltroni demanded an emergency law to expel immigrants from within the EU without legal process. Nothing much came of this, but it was a shameful moment none the les. Yet squadrista Alemanno threatens far worse.
Per això jo vaig amb los ianquis. anar amb los ianquis no vol dir anar amb les seves administracions, que consti, sinó estar d’acord amb el funcionament de la gent que pastura per allà, almenys la que conec. Siran més babaus, però no tenen tan mala hòstia
No demanis disculpes. El que tu has vist en aquesta plaça no ho havia vist ningú des dels anys vint del segle passat, estic impressionat pel que expliques.
Ja sé que les formes són molt importants i que suposen creuar una ratlla i obrir una porta que espanta, però crec que tampoc s’ha de pensar que hagi sobrevingut un malson de forma sobtada, perquè tot plegat ja porta molts anys present a Itàlia. I és que ni que sigui sota la forma d’aliança de partits, Berlusconi i el postfeixisme fa ja un grapat d’eleccions que formen un conglomerat estable i no crec que si s’escolten els discursos d’aquest individu que per tercera vegada ocuparà la presidència es puguin establir marcades diferències amb els Fini, Bossi i Alemanno. En altres paraules, enllà del simbolisme i de les sigles, crec que tant se val que s’anomenin Popolo della Libertà o Alleanza Nazionale: són una mateixa cosa, o coses extremadament paregudes amb petites diferències estètiques i folclòriques. I corregiu-me si penseu que el meu plantejament és molt extremista. Però em sembla que la cançó de por el feixisme sense caretes sovint serveix per amagar i legitimar el populisme feixistitzant dels Berlusconis i companyia.
…i jo que pretenia oferir algun consol, però em sembla que no ho he arreglat gaire.
Esteu segurs de que és un problema estètic i que de fet tot el que ha passat a Roma és tan sols un element més? A mi realment em té impressionat. Fora de qualsevol anàlisi em venen cinc coses al cap. La primera és que malgrat tot el que vam viure aquí amb els governs del PP, sobre tot el segon, no sé que hagués pensat si tot i fer les mateixes polítiques a Madrid haguessin saludat la victòria al carrer Gènova amb la salutació feixista i el nou President hagués dit que eren els nous falangistes orgullós del fet. La segona és que la idea de què en realitat no passava res va impregnar tota la pràctica política que va marcar l’ascens de Mussolini i el mateix Hitler. Els dos eren populistes que en realitat no eren sinó un expressió més de les polítiques de dretes que ja es feien i els dos van ascendir a càrrecs institucionals, amb el beneplàcit de les dretes i la miopia de les esquerres, amb l’argument que així serien “integrats” al sistema. La tercera és que no crec que aquests nous governs de dretes siguin tan sols una continuïtat més del que foren els anteriors i crec que els immigrants seran els primers a comprovar-ho. La quarta és que Aliança Nacional és el partit més “seriós” d’aquesta nova dreta, és a dir els feixistes són els que tenen un discurs més elaborat, major connexió amb una cultura històrica que té elements populars i els que probablement consolidaran millors la seva proposat política a la llarga. La cinquena és que en aquest país és on es van inventar això del feixisme mentre Europa els mirava per sobre l’espatlla…. Són idees, exagerades, però no estic tan segur de que sigui tan sols un problema estètic. Recordo el discurs de la pavura de Mussolini davant la camara de diputats (quan tothom creia que hi havia una versió “seriosa” del feixisme representada pel Duce i una altra barbara representada pels sccuadristi), el discurs que va donar naixament real feixisme: Vi siete fatte delle illusioni! Voi avete creduto che il fascismo fosse finito perché io lo comprimevo, che fosse morto perché io lo castigavo e poi avevo anche la crudeltà di dirlo… Voi state certi che nelle quarantott’ore successive a questo mio discurso, la situazione sarà chiarita su tutta l’area… I realment ho va ser d’aclarida la situació.
Amb aquestes notícies, és difícil estar de bon humor. Ara toca a Roma, i la següent ciutat quina serà? Quina por!
Em sembla que cal que l’esquerra faci la seva autocrítica, perque de fet a mesura que s’ha anat moderant i posicionant cap al centre polític (assumint polítiques socials i laborals de centre i centre-dreta) no han fet res més que anar desplaçant les posicions cap a la dreta. Finalment els únics que s’han mantingut al seu lloc són els feixistes (canviant de sigles).
Però Marieta, no pateixis dona que a Itàlia saben passar comptes com cal, sinó que li preguntin al Benito.
També m’agradaria felicitar-te pel blog que fas, preciós i molt variat, en definitiva, molt bó.