Les diferències entre Malpensa i el Prat

Aquest matí a l’estat de xoc del resultat de les eleccions he hagut d’afegir el desconcert en llegir el Mail obert de Vicent Partal, on estableix un paral·lelisme entre el que ha passat amb Malpensa i el Prat i compara les reaccions dels electorats.
Ja he dit alguna cosa al post on comentava els resultats, no crec que l’èxit de la Lega siga atribuïble a la qüestió de l’aeroport de Malpensa, potser a la provínica de Varese on es troba l’aeroport i estirant molt a Llombardia, però no crec que hi tinga res a veure amb el que ha passat al Vèneto o al Piemont.
No es pot comparar el que ha passat al Prat amb el que ha passat a Malpensa i per explicar-ho cal que en faça cinc cèntims sobre la història de Malpensa:
L’aeroport de Malpensa és fill del govern Craxi, segons els jutges va ser construït (per cert, dintre d’un parc natural), per fer girar diners i fer-los acabar a les arques dels partits polítics. De fet, els primers escàndols de tangentopoli eren sobre obres relacionades amb Malpensa i sobre diners rebuts per la DC i el PSI. Si el que volien era un bon aeroport a Milà hi havia prou amb ampliar Linate, però era molt més fàcil fer el tràfic brut de diners amb una nova gran infraestructura que, molt ràpid, es va convertir en un forat negre on desapareixien quantitats al·lucinants de diners públics.
No tinc cap intenció de defensar l’estat italià però no és responsable de la mala gestió de l’aeroport, la gestió de l’aeroport de Malpensa no és estatal, en té la concessió, fins el 2044, la SEA, que és una companyia de l’Ajuntament de Milà, controlat per Forza Italia i per la Lega Nord i que té com a president al senyor Bonomi, de la Lega Nord, ex president d’Alitalia i co-responsable de crisi enorme de la companyia.
Les quatre majors companyies aèries (Air France, American Airlines, British Airways i Lufthansa) han denunciat i estan mantenint un procés comú contra l’aeroport de Malpensa per tarifes abusives. Fa temps que van començar a abandonar l’aeroport i a deixar de pagar el que consideraven un robo. Les tarifes pels serveis de l’aeroport de Malpensa són una mitja d’un 35% més cares que les de la resta d’aeroports europeus. L’Ens Italià d’aviació civil i l’antritust han obert investigacions i han demanat repetidament a la SEA que tallen les tarifes. Enmig de l’engreujament de la crisi d’Alitalia, recentment es va decidir, per estalviar pèrdues, tornar a Roma. És a dir, fer el mateix que han fet les grans companyies que no estan patint una crisi com la d’Alitàlia, usar aeroports amb tarifes normals i no pagar el suborn que els qui gestionen Malpensa (FI i Lega) demanen.
No sé si he aconseguit fer un resumet comprensible, les coses italianes, com sabeu, sovint són molt complicades.
No crec que siga menester que explique ací qui són els de la Lega Nord, és un partit violentament xenòfob, populista, masclista i amb un discurs polític, per dir-ho d’alguna manera, que faria posar roig a Le Pen. A Partal li preocupa la diferència de reacció entre els votants padans i els catalans, a mi, en canvi, em tranquil·litzaria moltíssim. Personalment no crec que els votants de la Lega hagen castigat l’estat pel maltracte que han rebut en infrastructures, crec (veurem que en diuen els especialistes) que ha votat la por i que el discurs guanyador de la Lega és aquell sobre la seguretat i això, vos ho assegure, sí que fa tremolar.
El de la foto és Umberto Bossi dient que la té molt dura, que és un dels seus eslògans polítics preferits.

18 pensaments a “Les diferències entre Malpensa i el Prat

  1. gràcies, maria. A mi també m’ha deixat fora de joc l’article. Com tu dius, a mi la diferència de reacció entre els votants catalans i padans em tranquil·litza, i molt. El dia que nosaltres fem com ells, jo em done de baixa!

    Jo també pense que al nord hi ha votat la por, o alguna cosa pitjor. La por a la immigració. Em sap molt greu tot això que ha passat.

  2. …que m’ho has confirmat tu. M’havia quedat una mica al·lucinat amb la comparació. Com allò que he sentit de vegades que “més val un feixista català que un federalista espanyol”.

  3. Per gli italiani di sinistra non è facilissimo capire l’indipendentismo. Una delle cose che aiuta a comprendere la questione catalana è la chiara ed inequivocabile differenza tra voi e la lega. Ed io da italiano di sinistra me ne sono reso conto conoscendo la Catalogna e i principi del nazionalismo catalano e per questo vi difendo sempre. Faccio questa premessa per dire che il compiacimento del direttore di Vilaweb nei confronti dell’elettorato leghista gioca contro la vostra causa.

    Detto questo, se l’elettorato della lega avesse voluto castigare la gestione delle infrastrutture avrebbe dovuto astenersi dal voto, visto che sono i loro rappresentanti i principali responsabili di questa cattiva gestione. Purtroppo, invece, penso anche io che il loro successo sia dovuto più al risveglio dei sentimenti originali di insofferenza verso l’immigrazione, fra l’altro vigorosamente agitati da Bossi e da quei sindaci leghisti che portano i maiali nei luoghi dove si vogliono costruire le moschee o affermano pubblicamente che l’immigrazione si gestisce sparando sulle barche appena si avvicinano alla costa.

    L’indipendentismo leghista e l’identità padana non sono un fine, ma un mezzo per dare sfogo ad un’idea della convivenza civile basata sull’odio del diverso.

  4. Avui a la Vanguardia en l’article d’anàlisis d’Enric Juliana segueixen el camí obert per en Partal. Realment és una broma i ho és en varis sentits. Aquesta línia l’únic que vol es portar l’aigua al molí del nacionalisme polític convergent “emprenyat”. Perdudes les eleccions catalanes es vol guanyar a Itàlia el que s’ha perdut a Catalunya fent un símils que permeten seguir amb el tema del “català emprenyat” a partir de la imatge del “milanese incazzato”. Però en realitat la cosa no pot anar més enllà. Difícilment és comparable una realitat amb l’altra. Primer perquè els motius dels votants d’aquí i allà al adherir-se a CIU o ERC i o a la Lega res tenen a veure uns amb els altres. Segon perquè electoralment, malgrat el miratge que ara es vol practicar, els seus resultats tampoc són comparables als de les opcions nacionalistes catalanes (18% Venecia, 8% Torino, 14% a Milan). I tercer  perque està per veure fins a quin punt la Lega respon a una realitat nacional. Senzillament jo més que com un anàlisis sobre  els resultats d’Itàlia ho veig com un foc d’encenalls per cremar aquí les cendres de miratges que ja no van funcionar en el seu moment. No té més sentit que això, ni tindrà més continuitat que aquesta. Anàlisis de curta volada per polítiques que també són de curta volada. A mi el que em sap greu és el que ha passat a Itàlia i el que ha passat a Itàlia té a veure més amb les incapacitat de l’esquerra que amb les opcions de la dreta.

  5. Home, jo no diria tant com que m’aserena la reacció dels votants catalans comparada amb la dels italians del nord. Perquè els italians del nord poden haver tirat pel dret del populisme barat i la xenofòbia, però la dels catalans no deixa de ser la d’esclaus agraits i feliçment colonitzats. I no sé que em sembla més repugnant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *