estadística electoral casolana
Estava jo fent la llista de la compra a la part de darrere d’una papereta electoral del bloquet que t’envien per correu, i m’he entretingut mirant-les totes una miqueta. Mirant mirant, he fet dos números i el resultat és que de 180 noms només hi ha 14 noms en valencià, ni el 10%. I això que he inclòs en l’estdística la que ja no tinc perquè ja he votat, si no era molt pitjor. És cert que hi ha noms que són iguals en castellà i en català (26), però com que alguns d’aquests estan a llistes com les falanges o el PP…
Jo no sé com funciona, però si el nom que apareix a la llista és el del DNI, més del 90% dels candidats de Castelló tenen el nom en castellà. És un senyal de la magnitud de la catàstrofe: més del 90%!
Altres observacions: les Vanesses i les Samanthes han arribat a les llistes electorals, estava cantat que passaria. A la llista d’una de les falanges (l’autèntica) hi ha una Leocadia Brígida (pobre fill!). Per cert, a la llista que he usat per la compra, la d’Identitat Regne de Valencia (sic), tots els noms són en castellà.
Tenim el mateix pensament; jo també estava fent la llista de la compra, al darrera del full del Senat; he comptat 55 noms i 15 són catalans, més 3 que poden ser-ho, ja que és el mateix que en castellà. Una miqueta més …. que les teues, però també un poc catastròfic. En la llista dels ‘Ciutadans’ tenim una Mª del Turruchel Alcantud Inarejos i un suplent de ‘Falange’ Francisco José Casado Sánchez-Porro.
Sempre és interessant observar els noms i els partits de les paperetes electorals !
Bon dia Marieta !
He tractat de trobar-lo, però no hi ha hagut sort: farà cosa de quatre o cinc anys, Enric Sòria va escriure un article a L’Avui en el qual deia que s’havia entretingut a fer el mateix exercici que tu i s’havia trobat amb una dada colpidora: la proporció de persones amb dos cognoms valencians en aquelles eleccions (em sembla que municipals i autonòmiques) era superior en el PP que en qualsevol altre partit, incloent-hi el Bloc o ERPV. Paradoxalment, també eren les llistes en les quals hi figuraven menys noms en valencià. La conclusió era òbvia: la colonització ideològica i lingüística del País Valencià no és només cosa forània i sobrevinguda, està també sòlidament interioritzada entre la gent de més antic arrelament.