Un pensament a “Siamo tutte assassine

  1. Català a l’escola, despenalitzar l’avortament…
    Per cert, m’has fet venir un record molt fort d’aquells temps. A Palma hi va haver diverses manifestacions contra la despenalització, i hi havia gent de missa, com n’Aina Moll, defensant la llibertat de la dona de decidir sobre el seu cos. Moltes ens autoinculpàvem d’haver avortat; jo ho vaig fer. El bisbe va vetar na Maria del Mar Bonet de cantar la Sibil·la a la seu, per haver pres part a manifestacions avortistes. Unes bruixes que duien pancartes del ‘Sí a la vida’ ens digueren assassines quan passàvem pel Born. Bé, el que passa sempre. A més, simplement demanàvem despenalitzar, no castigar la dona que abortés. No es tracta d’obligar ningú que avorti, òbviament. Però aquelles boges de col·legis cars de Palma (a algunes les tenia vistes) vinga a posar-nos d’assassines…
    Però l’atzar va fer que un amic que era auxiliar de vol em regalés un bitllet per anar a Londres i tornar l’endemà (l’únic que podies fer era anar a les rebaixes i comprar-te la roba d’hivern a l’estiu o a la viceversa, coses així), i d’aquesta manera vaig ensopegar amb un xàrter de prenyades que se n’anaven a Dr Rutter a avortar, entre les quals hi havia aquella malcriada que m’havia titllat d’assassina, que no parava de dir-me que ho esborraria de la seva vida, i que per amunt i per avall. A veure: amb mi no s’havia de justificar. I m’era igual el que esborrés o deixés d’esborrar de la seva vida. Ara bé, una cosa vaig voler que la sabés ben clara: el que ella anava a fer, jo no ho faria. De cap manera. 
    He seguit lluitant tota la meva vida en pro dels drets civils i de la dignitat de les persones, homes, dones, o qui sigui. I a favor que l’avortament sigui despenalitzat, i contra la lapidació, etc.
    Tanmateix, de cada dia ho veig més clar, sempre estam damunt la mateixa rajola. No avançam, reculam.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *