Roberto Saviano (II)

Ahir Roberto Saviano va tornar al seu poble, Casal di Principe. Ho va fer, òbviament envoltat de policies, per inaugurar el curs escolar, amb el president del Parlament, Fausto Bertinotti, de Rifondazione Comunista. A la plaça no hi havia molta gent, hi havia joves de les organitzacions antimàfia i polítics. Hi havia també un grup de "joves empresaris" que es van dedicar a xiular els discursos, a cridar que la Camorra no existeix i a aprofitar qualsevol micròfon que els posaren davant per dir que a Campània es viu molt bé, que la Camorra no existeix, que és un invent periodístic i que Saviano l’única cosa que vol és fer-se publicitat per convertir-se en diputat.

Saviano estava molt emocionat i va fer un discurs molt intens, parlant del dret a la felicitat dels joves i de com la Camorra els nega aquest dret. Veient les imatges, el que més impressió m’ha fet és que totes les botigues i els bars de la plaça on es feien els discursos estaven tancats, el mateix que tots els balcons i finestres, no vull dir tancats i prou, vull dir tancats i barrats, amb les persianes abaixades, per què no hi haguera dubtes.

2 pensaments a “Roberto Saviano (II)

  1. Avui he llegit en un breu de El Periódico que Andrea Camilleri, un dels meus escriptors de capçalera, ha dit que s’hauria d’enviar l’exèrcit a Sicília per lluitar contra la màfia, ara que segons diuen els empresaris sicilians han deixat de pagar el pizzo. Com a excel·lent corresponsal a Itàlia dels "Vilawebaries", ens en podríes dir alguna cosa?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *