Diario

Fa una estoneta, com cada divendres al matí, he baixat al quiosc a comprar-me el kit del divendres: Repubblica amb el suplement, Il Manifesto i Diario, la revista setmanal que m’acompanya pràcticament des de que vaig arribar a Itàlia. Avui, però, m’he trobat amb una brutta sorpresa. Diario tanca, el d’avui és l’últim número. (...)

Segons expliquen a l’Editorial: "Esperem eixir el més prompte possible amb una nova publicació. Hi estem pensant i pensant. Caldrà fer un periòdic que unisca les idees fundadores -la llibertat del periodisme, (la nostra frase que tenim penjada a la redacció: "Busqueu la veritat, en el dubte un mica a l’esquerra"), el gust d’anar als llocs a veure persones, el plaer de la lectura, el que parteix de l’occípit i baixa per l’esquena. Caldrà fer un objecte bell, fàcil de llegir i bell de conservar. Caldrà no deixar de creure que les paraules poden contribuir, encara que siga una xicoteta contribució, però de vegades grandíssima, a canviar les coses estúpides que tenim al voltant. Després caldrà mirar els senyors de la publicitat als ulls i dir: Ho aconseguirem sols"

Ho espere de veres, la premsa escrita ha contribuït molt a fer-me sentir bé ací, a fer de l’italià una llengua meua. Encara recorde el primer dia (seria el segon mes que estava ací)  quan, en baixar al quiosc el quiosquer em va dir: "Manifesto e Diario, vero?", se’m va plantar un somriure enorme a la cara, no només recordava la meua persona, a més, recordava què comprava. Va ser la primera vegada que ací em vaig sentir a casa.

Espere que tornen prompte, a mi em fan molta falta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *