la caiguda

Tant de temps esperant aquest moment, imaginant joia i cava (prosecco), telefonades i abraçades, imaginant el somriure eixe que no et pots traure de la cara…, i res de tot això.

Com si fóra dramàticament massa tard, com si tota la merda que ens ha abocat a sobre en tots aquests anys, empudegant fins a l’últim racó del país, fóra impossible de netejar.

Potser brindarem, però després de brindar caldrà eixir del coma. 

 

2 pensaments a “la caiguda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *