Adriàtic

La setmana que ve comencem un viatge molt especial, sobretot per a mi. 
El farem en cotxe, crec que és el primer viatge llarg que faig sense agafar cap avió i n’estic molt contenta.

Eixirem de Roma per arribar al delta del Po (aquest delta em faltava) i la primera nit la passarem a Chioggia que és la ciutat que tanca la Laguna de Venècia al sud, que a aquest viatge una mica de Laguna li cal. Després anirem cap a Trieste, Trieste, només de pronunciar-la ja se m’omple la boca d’olors i els ulls de mar i de paraules.
Hi estarem uns dies i després, amb molta, molta calma visitarem Ístria, una península que jo sempre pense com si fóra una illa, plena de ciutats amb noms en moltes llengües i amb campanars venecians, i plena d’històries de viatgers i d’exiliats i d’herois.

Resseguint les ciutats venecianes i les illes avall, arribarem fins a Zadar (Zadar/Zara/Zára/Jadera) i allà agafarem un vaixell per tornar a Itàlia, i per tancar el cercle al voltant d’eixe raconet de mar que no he vist mai.

Voldria escriure al bloc una espècie de quadern de viatge, d’entrades escrites a mà a una llibreta, lentes com el viatge. Jo crec que es pot escriure amb un portàtil a un cafè de Nova York, al cafè San Marco de Trieste s’ha d’escriure, i s’ha d’escriure a mà, a una llibreta.  

13 pensaments a “Adriàtic

  1. Bon viatge i crec que la llibreteta fa molt de servei. Escriu amb llàpis. Per si fa un ruixat d’aquells mediterranis i es mulla. La tinta s’esborra, el llapis no. I gaudireu molt de viatjar en cotxe. Aquest cap de setmana he estat prenent un bany en dues platjes mediterrànies esplèndides en una illa que coneixem bé i parlant molt, i llegint, sentir emocions, escotant blues, silenci i …. posant idees dins un calaix per obrir-lo l’any vinent.

  2. Quina meravella de viatge! Recordo molt bé Trieste, i per damunt de tot el seus meravellosos cafès petits i grans; aquesta barreja italiana-eslava-austríaca dels edificis; el joc d’escacs entre les esglésies ortodoxes, catòl·liques i la sinagoga; la plaça oberta al mar, i la catedral enlairada en un turó de vistes magnífiques. El paisatge del Cars és extraordinari (hi ha moltes coves com la del Gigante on paga la pena entrar-hi) I és una sorpresa inesperada veure que als pobles del Cars que envolten Trieste es parla i es viu en eslovè. I les ferides de Gorizia, una de les darreres ciutats dividides d’Europa. Molt bon viatge, serà un plaer llegir-te.

  3. Confesso que feia temps que no et llegia. Ara que estic passant l’últim dia de vacances a Roma ho faig i me’n penedeixo de no ser més constant en les coses que paguen la pena. Espero que gaudiu del viatge i amb l’ajut de la llibreteta ens el facis una mica nostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *