obrers

Giuseppe Demasi, Angelo Laurino, Roberto Scola, Rosario Rodinò, Rocco Marzo, Bruno Santino i Antonio Schiavone. Són els noms dels set treballadors de la ThyssenKrupp que van morir en un accident a desembre del 2008, ho vaig explicar:
Els qui treballen a l’acer (noi delle acciaierie) saben que fan un treball perillós, perquè les màquines i els materials usats per transformar el metall superen qualsevol dimensió humana, amb els processos de fusió, forja, làmines enormes de metall que avancen, masses en moviment. És un treball fet de fatiga, soroll, intuïció, tècnica, experiència, risc, concentració.

Quan la colla que treballava a la línia 5 va intentar apagar un xicotet incendi, que, com altres vegades s’havia declarat en entrar en contacte el metall roent amb alguna part de la màquina, van descobrir que els extintors eren buits. En aquell moment la primera explosió va desencadenar l’infern. Els inspectors diuen que han comprovat 116 violacions a les normes de seguretat a la línia de l’accident. Estava tancant, l’estaven desmantellant, però continuava activa. 

 

Diumenge en tornar de València, l’F em va preguntar si havia llegit algun diari italià i em vaig espantar (la poca capacitat d’espant que ens va quedant quan llegim diaris italians), en canvi era per donar-me una bona notícia: divendres 15 d’abril la Corte d’Assise de Torí va condemnar l’administrador delegat de la ThyssenKrupp, Harald Espenhahn, per homicidi voluntari, 16 anys i mig de presó. A ell i a tots els responsables de la mancança de mesures de seguretat.
Homicidi voluntari. És una sentència històrica, ho és perquè les penes són altíssimes, les de presó i les econòmiques. També ho és perquè, condemna tots els responsables, fins el consell d’administració, dient que és allà on es prenen les decisions sobre seguretat i, en aquest cas, la decisió es va prendre sabent perfectament que es posaven en perill les vides dels treballadors i que es va prendre per estalviar. Es van estalviar 800000 euros i n’hauran de pagar, en total, vint milions. 
És la primera volta que la decisió mesquina i criminal de no invertir en seguretat i de no complir la llei es condemna com homicidi voluntari i és la primera volta que es condemna un administrador delegat. És una bona notícia no perquè algú es passarà 16 anys a la presó (que no crec que els passe), és una bona notícia perquè potser a partir d’ara els administradors delegats i totes les persones implicades en la presa de decisions s’ho pensaran millor, i si no fan les coses com toca per decència potser ho faràn per por, per por de la llei. I dels fiscals i dels jutges, que a aquest país són una espècie d’herois que ens salven l’esperança.

Un pensament a “obrers

  1. Que algú pagués per totes les barbaritats en seguretat que s’estan fent arreu. Ni que sigui aquesta petita part, només la notícia ja “conscienciarà” a més d’un. Els humans només funcionem amb l’escarment i calen moltes dosis de docència d’aquest estil perquè les coses es facin com cal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *