resum

Un resumet de la situació itàlica, mentre esperem que caiga el govern d’una vegada (hauria de ser qüestió de dies):

Berlusconi ha decidit no anar a obrir la conferència nacional sobre la família (era on havia de presentar el seu Piano per la vita i fer les paus amb el món catòlic que es va enfadar molt perquè va dir porcodio). Al seu lloc ha parlat un sot secretari del govern que ha dit que la biotecnologia treu drets als fills, concretament el dret a nàixer a l’intern d’una comunitat d’amor amb una identitat certa paterna i materna. El ministre del Welfare (sí, ací tenim un ministre del Welfare) ha dit que per lluitar contra la crisi crearan ajuts per a les famílies, per a les famílies naturals, fundades en el matrimoni i orientades a la procreació. Per aquesta banda res de nou sota el sol, tot i que hauria estat divertit sentir al Cavaliere defensar els principis cristians i familiars, segur que encara se li hauria escapat algun acudit.

Fonamentalment, a banda de discutir si a la Lazio ahir li van robar un penal, ací tothom espera que caiga el govern i discuteix sobre si serà aquesta setmana o la que ve, quasi totes les rates han abandonat la nau, així que deu d’estar al caure…

Mentrestant Nàpols continua coberta de fem, el Vèneto cobert d’aigua, l’Aquila coberta de runes, alguns museus anuncien que tancaran per mancança de fons i Pompei es cau a trossos… 

Seguirem informant.

6 pensaments a “resum

  1. Quan penso en els polítics que tenim i en la dita que en tenim els que ens mereixem, tinc com els medievals un debat intern entre Raó i Cor. La Raó em defensa que és ben certa la sentència – i al seu favor argumenta que aquests surten d’entre nosaltres, que no són pas extaterrestres.. almenys encara això no s’ha demostrat!-. El cor, al contrari, no vol admetre ni que la condició humana sigui tan baixa i rastrera ni que l’ofici de polític -treballar pel bé comú- estigui acaparat en la immensa majoria dels casos per una colla d’impresentables. I aquest debat estic. Itàlia, Mariona, potser és un paradigma, però em temo que la tònica a tot arreu és la mateixa, i no cal anar fora de casa per trobar-nos amb exemples. Em temo que el problema no és de la societat sinó dels que tenim un concepte equivocat -per massa alt- de l’ésser humà. Que aquest no és com voldríem que fos ho demostra una simple ullada a la llista dels programes de tv més vistos, a que els índexs de lectura estiguin sota mínims,  a que avui en dia es pot ser famós-perquè-si  sense haver fet res de profit a part d’enllitar-te amb algun altre famós-perquè-si i així ad nauseam. En fi, Mariona, la culpa no és del Berlusconi, ni de l’església catòlica, ni de les teles, ni de ningú.. sinó de la gent que amb el seu vot, suport i atenció els fan possibles i els alimenten. Molt em temo que com dirien aquells vells marxistes estem veient només la superestructura i no l’estructura, que no seria només econòmica, sinó més esfereïdorament l’essència íntima de l’ésser humà, de tots nosaltres. Quan algú em diu que estem fets a imatge i semblança de Déu, no puc evitar  pensar en Atapuerca i el canibalisme allí documentat…

  2. Però això serà “minestra riscaldata” i el paperet de Fini el de “Berlusconi si dimetta”… que ja farem vostè i jo un nou govern o és que per fi ha vist que la cosa està madura per desfer-se’n i presentar-se ell com a candidat a premier?
    Jo, l’esperança que tinc, per dir-ho d’alguna manera, és que la mateixa massa social que ha recolzat al Pdl empès per les promeses de menys impostos, menys paperassa, menys estat i més “eficiència”, però que només veu com Itàlia perd pistonada sense que res de tot allò s’hagi fet realitat i, al damunt, comprova com escàndol rera escàndol ha convertit el país en la riota del món el deixi caure amb la mateixa despreocupació amb què el va alçar al poder. El mal ja està fet, però com abans s’acabi aquesta etapa negríssima i se li acabi la impunitat al tètric cavaliere molt millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *