Publicat el 4 d'abril de 2010
xerrameca
No pense fer ni acudits fàcils ni proclames anticlericals (a aquestes hores i a aquestes edats), crec (i espere) que molts cristians estaran torbadíssims amb el que està passant, i crec que el senyor Cantalamessa s’hauria pogut estalviar la comparació de l’atac violent i concèntric a l’església amb els aspectes més vergonyosos de l’antisemitisme, espere que algú li recorde que els aspectes més vergonyosos de l’antisemitisme van prendre la forma de cambres de gas mentre l’atac a l’església el que pretèn és que la justícia (humana, no la divina) faça la seua faena. Crec, fins i tot, que preferisc que no explique a què es refereix quan parla de culpes i responsabilitats personals dels jueus que els van fer víctimes de la violència col.lectiva. I no pensava escriure res sobre aquest tema
Crec que el Sant Pare en alguna de les moltes ocasions que ha tingut aquesta setmana, hauria pogut pregar per les víctimes dels abusos, només una pregària. Tampoc pensava escriure res sobre el tema.
Hui el degà del col.legi cardenalici, el cardenal Sodano ha dit unes paraules fora de programa abans de la missa de Pasqua, ha dit que el poble de Déu està amb el Papa i no es deixa impressionar per la xerrameca (chiacchiericcio). Vull pensar que no és així, vull pensar que el dolor insuportable de les víctimes d’abusos (la xerrameca!) i el silenci insuportable de l’església sí que impressionen el poble de Déu i que en aquests dies de ressurrecció i de joia per als cristians trobaran espai i justícia també les víctimes dels abusos. I vull pensar que per la majoria dels catòlics la paraula xerrameca com l’ha usada avui Sodano ha estat una bufetada, com ho deu haver estat per les víctimes.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
… el nombre de bobos creix. Il·letrats, a més a més, que no estan llegint els seus clàssics en compte de callar:
Para que así el que da los exercicios espirituales, como el que los rescibe, más se ayuden y se aprovechen: se ha de presuponer que todo buen christiano ha de ser más prompto a salvar la proposición del próximo, que a condenarla; y si no la puede salvar, inquira cómo la entiende, y, si mal la entiende, corríjale con amor; y si no basta, busque todos los medios convenientes para que, bien entendiéndola, se salve.
Ben intrigant, és allò de la culpa. Exactament va dir: “L’ uso dello stereotipo, il passaggio dalla responsabilità e colpa personale a quella collettiva mi ricordano gli aspetti più vergognosi dell’ antisemitismo”. A quina colpa es refereix?
Per altra banda, el director de l’Avui escrivia l’altre dia un barbaritat com aquesta:
Siguem capaços d’acceptar que el cas dels abusos sexuals que esquitxa
Can Vaticà, així com altres disputes polèmiques com ara si hi ha d’haver
capellanes (o es diu mossenes?), la conveniència del celibat o
el vincle indestructible del matrimoni, en realitat, són assumptes
interns dels quals els que no som de la colla no n’hem de fotre ben res.
Que s’ho facin com vulguin[…].
Déu n’hi do, posar els abusos sexuals a menors (un tema de codi penal) al mateix nivell que el celibat sí/no, com si els abusos fossin només un assumpte intern de l’església catòlica…
N’hi ha que ja han pensat la nova decoració vaticana: http://4.bp.blogspot.com/_6fAuUtLtPqA/SEmVOh_uQSI/AAAAAAAAAbQ/z9QGP2Bk9Vk/s400/Pederastia.JPG
(faria gràcia si no fos massa veritat….)
Cansa parlar de gent que no escolta.
Cansa parlar de gent incapaç de dialogar.
Cansa parlar de gent que no han estudiat retòrica, ni dialèctica, ni entrellat.
Cansa parlar de gent que prefereix esquitxar de pintura des del refugi del seu papamòbil cuirassat.
Cansa, cansa i cansa.
No sé si és millor parlar-ne o callar. I oblidar-los, fins que se’ls endugui el drapaire.
Qué bueno que comentas lo de Cantalamessa, es la analogía más estúpida que he escuchado, y desgraciadamente cada que por alguna razón es conveniente usar el papel de víctimas, se recurre a la metáfora del antisemitismo. Es alarmante, el menor signo de desacuerdo y todos somos judíos alemanes.
Yo no sé de la pascua, pero el voto de castidad me parece de menos algo tremendo, anticuado, antinatural. Es increíble que hombres y mujeres sometan así su sexualidad y su subjetividad a una ley monástica. La pedofilia no tiene perdón de Dios.
molt fàcil.
Una, cap persona, de la religió que sigui, que fa vot de mantenir una vida celibatària (catòlics, budistes, ielsqueusvinguiengana) hauria de poder tenir contacte amb infants.
Dues, que el senyor Benet sigui desposseït de la condició de cap d’estat (i els seus successors) i pugui ésser jutjat com a encobridor de tots els crims comesos.
Ni una espurna de comprensió per a aquests tipus i “tipes”, però ni la més mínima escletxa, que ja n’hi ha prou.
A mi tota la xerrameca (interna i externa) de la dita secta, francament, m’entra per un orella i em surt per l’altra. És preocupant (i ho he dit més d’un cop últimament) la soterrada amenaça amb la que es defensen: el pecat. Amb tot el respectes, en quin segle viuen, senyors?