esguard


A l’home sensible i imaginatiu que visca, com jo he viscut molt de temps, sentint contínuament i imaginant, el món i els objectes li són d’alguna manera dobles. Ell veurà amb els ulls una torre, un camp; sentirà amb les orelles un so de campana; i al mateix temps amb la imaginació veurà un altra torre, un altre camp, sentirà un altre so. En aquest segon gènere d’objectes està tot allò bell i plaent de les coses.

G. Leopardi, Zibaldone, 30 de novembre de 1828

8 pensaments a “esguard

  1. És molt difícil arribar a aquest segon gènere d’objectes. No és fàcil gaudir amb la bellesa d’un paràgraf com aquest. Potser Maria, tú vas arribar fa molt de temps !quina enveja!, jo estic aprenent. El paràgraf m’ha recordat el món intel.ligible de Plató o al cel dels cristians, un lloc on tot es perfecte i bell. Encara que siga per uns moments

  2. La capacitat de ressonància, transport i projecció mitjaçant les coses i els llocs, si excloc la inconstància, potser la meva qualitat més característica .(..i també una de les que noto que se m’han afeblit lleugerament amb l’edat i, paradoxalment, a mesura que n’he anat coneixent de llocs i coses. Potser és que molt de mica en mica aprendré a viure i gaudir del present absolut o potser és que, com deia Pessoa, viatjar és perdre països…)
    Gràcies pel fragment, m’ajuda a explicar-me.

    I de Zibaldone, i ara rieu i prengueu-me el número, n’hi ha una,  premiada i tot si no recordo malament, editada per Columna. És una tria generosa de l’original, però no puc donar-vos més dades perquè la tinc a casa dels pares.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *