motius

El Papa Pius XII, en una entrevista celebrada amb l’enviat anglès Sir D’Arcy Osborne el 18 d’octubre del 43, dos dies després de l’arrest dels jueus de la ciutat i el mateix dia que els 18 vagons de bestiar que els carregaven haurien deixat Roma cap a Auschwitz, va dir-li a l’enviat anglès que esperava que els nazis pogueren mantenir les posicions al front rus, si no, va dir, el comunisme serà l’únic vencedor de la guerra, va dir també que somniava l’unió de les antigues nacions civilitzades d’Occident per aïllar el comunisme a Orient. Davant de la sorpresa de l’ambaixador anglès, quan aquest li va parlar dels abusos dels alemanys a la ciutat (recordem que els jueus encara són al tren, a l’estació Tiburtina, esperant per començar el seu darrer viatge i que han estat tancats dos dies a menys d’un quilòmetre del Vaticà) el Papa va afegir que, fins a aquell moment, no tenia cap motiu per queixar-se  del general Von Stahel, comandant de la plaça militar de Roma, ni dels homes de la policia alemanya, que fins ara, va dir, s’han comportat correctament (font).

El cap de setmana passat el Papa Benet XVI va visitar Campània. Amb el que està passant en aquestes setmanes, amb tots els morts que la camorra està fent en aquests dies…el Papa ha triat fer un discurs sobre els perills de l’anticlericalisme. No ha dit  ni una paraula sobre la camorra, ni una paraula als fidels que l’escoltaven, res. En els dies següents, davant les protestes d’associacions cristianes de base que fa anys que lluiten per alliberar la Campània, jugant-se la vida, el Vaticà ha declarat que el Papa ha escollit de no parlar-ne per no ofendre els ciutadans honestos. Potser el Papa va pensar que no tenia cap motiu per queixar-se.

3 pensaments a “motius

  1. Exacte, amb amics i protectors així, Saviano pot respirar tranquil (!) o, directament, descansar en pau (!!!); si passa com amb en Moro, que ningú fa seva la defensa d’aquest xicot valent, deixarà molt de valer la pena aquesta república, tal i com es troba segrestada avui, segrestada ahir, crec que sempre pels mateixos.
    Jo toco el crostó als italians dient-los que són una monarquia i que llur cap d’estat autèntic és Benet XVI. No crec pas equivocar-me de gaire tros…

  2. I les conseqüències d’haver fet l’orni, si hom segueix fent-lo, són inabastables. Qui hi posa la paraula exacta és Coetzee, en l’últim llibre, Diari d’un mal any. Ve a un dir que els pobles que han produït fenòmens com el nazisme pateixen una condemna eterna, com un estigma. Els alemanys innocents també hauran de patir sense escapatòria , només perquè una part dels seus connacionals ho va fer; i crec que ho tenen assumit. No poden anar enlloc sense demanar perdó, signar xecs a dojo tot i sabent que mai no en faran prou i que mai no estaran en paus, i suportar que l’altri mai no es refiï d’ells. 
              És bo de veure que fer part del grup que no demana mai excuses del mal que puguin haver causat els seus, no ens fa millor que ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *