Hui és l’1 de desembre, el dia mundial contra la SIDA.
Vénen al cap, no només hui, els amics morts. I els amics i els coneguts (i els desconeguts) seropositius que, a més de lluitar -com fem tots- contra les ‘normals’ dificultats de la vida, a més de lluitar -com fan tants- contra una malaltia, han de lluitar també contra els prejudicis i la discriminació. Voldria poder abraçar-los un a un i els voldria agrair la seua lluita i dir-los que estic segura que aquesta guerra la guanyaran -la guanyarem-, les dues guerres, contra la discriminació i contra el virus.
I brindarem junts per aquesta victòria, n’estic segura. Jo ja brinde hui, salut!
per la part que em toca. Jo avui no escriuré res, m’esperaré a fer-ho un dia que no toqui (com si aquests dies existissin), per mantenir viva la flama.
Una abraçada a tu també.
Maria, se m’ha fet un nus petit. No a la gola, al cor. Gràcies mil (havies de ser tu). Una abraçada
salut!
Jo també brinde hui amb cava, perque un dia ho aconseguirem segur …contra la discriminació i contra el virus i per els amics que ja no hi son i van lluitar i lluitar.