Cafè en gra

Decididament
no es pot comparar un llacet arran de coll amb un escot arran de pit.

Ni el mes dandi dels homes encorbatats te res a
pelar al costat de dues sines ben ajuntades i surgents, com dues roses
poderoses amb els pètals desplegats. Un vestit de nit sense l’escot generós no
és un vestit de nit perquè, contra tota raó, un vestit de nit és un desvestit,
cosa ben diferent de l’estètica nuesa o de la impúdica exhibició pornogràfica.

A la inauguració de l’Opera d’Oslo, l’Angela Merkel s’hi va presentar desvestida del rang de
Cancellera, mostrant l’arrencada de les sines rodones com si convidés a
l’atrevida vista a escalar la paret de
la pitrera fins atènyer l’estelada rotllana de perles, just abans d’arribar a
la verticalitat del coll, un sisè grau de grimpada, només per els molt experts.

I perquè no?

La Merkel no és una dona com per a posar en
un cartell de show-girls, sinò una dona mes aviat grassoneta, de cara
rodona i mitja melena, atributs ben poc
sexys, però també és una dona madura, política, doctora en ciències físiques, i
amb el cap prou ben posat com per fugir de tant en tant de l’imatge seriosa e
institucional, per fer de dona amb sensualitat de dona en un acte on aquest joc
d’elegàncies s’hi juga a fons i on la inusualitat de veure un Cap d’Estat que és una Cap
d’Estat interpretar aquest paper preeminent en raó dels seu càrrec, com a ésser
de sexe femení, sorprèn, ja que normalment l’intérpret és de sexe masculí i no
sorprèn.

Dins la nova normalitat de veure dones en alts
càrrecs polítics hi hem d’afegir veure a dones, alts càrrecs, fent de dones on
abans la normalitat era veure-hi només homes, i això inclou també la vestimenta,
que com tothom sap no serveix per amagar el cos, sinó per mostrar-lo.

Dins la nova normativa no escrita de correcció
política, que ja va enterrar fa anys el “piropo” de paleta, la dona és molt mes
lliure i pot triomfar sense veure’s avergonyida per les sortides de to en públic
dels mascles mes mascles.

Els pits de la Merkel suavitzen la duresa del càrrec, la
humanitzen, en fragilitzen la duresa, una gorgera de perles entorn del coll nu
marquen la frontera entre el batent del pit, -sentiment i emoció- i el raonament
del cap. Un sol territori obert, que no s’amaga, al contrari del que passa
els homes amb camisa blanca i coll cordat, corbatí o llacet, per resguardar de
les mirades les emocions que podrien trempar els pels i altres atributs prou
escaients a la seva -nostra- condició.

Descobreixo que la Merkel és una dona que pren
el seu cognom d’un físic amb qui va estar casada -i amb qui la química no devia
funcionar prou- i ara esta casada amb un químic que deu conèixer bé el seu
físic. Com que ara tots coneixem una mica mes aquest seu
esplèndid físic de dona madura, em ve mes planer dir-li Angela, encara que no
la conegui en la seva intimitat. No es tracta pas de la intimitat de l’alcova ,
sinó de l’apropament a la persona que hi ha darrera la dona i darrera la
dona-política. Estic convençut que una alternança real del poder entre homes i
dones, no pas un mix, seria la primera fase de l’apropament definitiu que
hauria de posar el sexe mental al seu lloc.

En donar el do de pit, els tenors que dominen la
tècnica bucal apropiada treuen en fora l’emoció masculina de lo femení, però en
treure pit i donar-lo, les dones són i seran insuperables.

Sempre, tota la vida enyorarem la mamella materna.