Coses a dir

Tots el coneixem com a Lluís del Sota. Durant 24 anys ha vist passar la vida darrera la barra de l’emblemàtic bar de Móra d’Ebre Sota de Copes, lloc de visita obligada, ha sabut adaptar-se als nous temps i evolucionar amb la clientela sempre cuidant tots els detalls. Allà hi hem escoltat concerts, recitals de poesia, presentacions de llibres i també exposicions d’artistes, tot amanit amb un bon ambient creat en un espai únic. El 3 de març va abaixar (metafòricament) la persiana de la parada. El bar continua, però ell és retira. “És l’evolució lògica del temps” em diu “cal deixar pas a gent jove amb noves idees”.

Ens trobem un diumenge a la tarda al mateix Sota de Copes (ara reobert amb nom de CODA). Son les set i encara no hi ha gaire gent. L’equip que hi ha és el mateix excepte l’Ian i el reben amb grans somriures i abraçades. Triem un racó tranquil del fons de la part que ha fet d’escenari durant més de dos dècades, abans, però, ha saludat a tothom que es troba pel camí. 

En Lluís es veu tranquil, fa temps que volia començar una nova etapa, el seu cos l’avisava que li calia fer un canvi, els nervis li van per dins. M’explica que el canvi de nom ha estat una mica dels dos, ell no és gaire partidari de seguir les històries i “L’Ian té idees fresques i vol crear el seu projecte.” 

Durant la xerrada hi ha hagut prou gent que l’ha vingut a saludar sorpresa gratament de retrobar-lo, també l’Ian en un moment de calma que ens explica que ha netejat a fons el local, ha pintat alguna banda i ha canviat alguna decoració, però l’essència és la mateixa. Dissabte el local estava ple i dijous hi haurà jam session, també vol que sigui un pol d’atracció cultural com havia estat el Sota.

• Com et sents venint aquí?
• Molt bé. Ja vam venir dimecres a sopar, ara seré client -somriu-. Fa dos anys que estava pensant en deixar-ho, però no trobava ningú, ha estat un procés llarg. Ha vingut gent amb diners, però volien un lloc per invertir, posar cambrers i cuina i venir a cobrar a final de mes, jo volia que qui ho agafés li posés també l’ànima com he fet jo tots aquests anys i l’Ian va venir amb molt entusiasme i se’n necessita molt per portar un local així.

• Com va començar tot, Lluís?
• Va començar el 1992 quan vaig vindre a treballar a Mórapell, en aquell moment jo treballava per la Tipel, que era l’empresa mare i era el meu ofici, i em van enviar aquí per diferents circumstàncies i vaig estar-hi vuit anys fins que l’empresa va tenir un moment de crisi. Primer vaig pensar que era un poble molt petit i d’ambient rural, però em vaig trobar amb un munt de locals a principis dels 90: el Zona, la Factoria, la Taberna anglesa, el Congrés, el Boxes… hi havia molta vida nocturna. A mi m’havia anat sempre pel cap tenir un local on hi hagués música en directe i que formés part del món cultural. Soc de Mollet i havia viscut en pobles del voltant de Barcelona i m’agradaven molt els locals de música en viu on hi havia alguna cosa més que copes perquè es creava un ambient especial. Després de vuit anys vaig trobar el moment per fer el canvi i deixar l’empresa per tenir el meu propi local i vaig trobar això (mira l’espai i obre les mans) que era una joia.

• Què era aquest local?
• Era un magatzem de Marbres Solé on es notava que feia molt temps que no hi havia activitat perquè estava ple de runa, però em va enamorar l’espai. Vaig parlar amb l’amo de l’edifici perquè no era fàcil fer la transformació al local que és avui en dia, i vam estar mesos fent obres amb uns col·legues; de fet, tenia uns amics que estaven a càrrec d’un centre de drogodependents de Benissanet i com a mètode de reinserció van venir dos nois que eren paletes i jo era una mica el controlador i manobre.
• Qui va fer el disseny?
• El disseny va ser de Joan Miró un artesà de la Serra que també ens va ajudar amb el logo. Per a mi l’important era mantenir l’essència, el terra per exemple, vaig anar al Pinell i vam trobar un terra més econòmic de segona mà que no estava polit, però era perfecte perquè no trencava l’harmonia de l’espai. Al març del 2000 van començar les obres.
• Quins llocs de referència tenies?
• Per Parets (del Vallès) hi havia locals on feien concerts, exposicions, presentaven llibres i allò donava un caliu especial i allò m’agradava molt. Hi recordo El Cargol Pelut, per exemple o també el Cul de Sac a Igualada que eren locals així.
• Al principi com era El Sota de Copes?
• Al principi fèiem concert cada divendres. Hi havia la  Núria Estapé de Marçà que va fer la primera exposició a l’octubre del 2000. Aquí era el lloc de la primera copa, després hi havia altres llocs on la gent acabava la nit com Sarau, DNou, la Travel, naltros érem el lloc de les primeres copes fins a les tres de la matinada. Al 2000 hi havia només el Bombastic, el Freeman, la Lord, però els altres locals havien tancat.
• Al 2010 va haver el canvi i vau començar a fer cuina, com va ser allò?
• Doncs en aquella època va començar la llei del tabac, que va ser una cosa estupenda, però ens va baixar molt la clientela i també va coincidir amb més control dels Mossos, llavors la gent es movia menys i per tant la clientela va baixar a la meitat. Jo en aquell moment estava ja amb la Joana (la meva companya) i ella treballava al 9Turú de cuinera, i va haver un moment en què vam pensar de fer un canvi, i després de valorar diferents opcions ens vam decidir per ampliar el local i treballar junts. Vam agafar la part del costat que estava lliure, vam fer una petita cuina i magatzem amb la idea de fer alguna cosa per menjar… i això se’ns va acudir perquè havíem estat a París i vam veure que hi havia molts locals nocturns on hi havia menjar i vam pensar que podríem fer una cosa així. Ens vam adaptar i vam començar a fer una mica de menjar, primer volíem que fos poca cosa, però vam anar ampliant i al final ens vam complicar molt la vida -riu-, però ho vam fer i va ser un èxit.
• I la terrassa?
• També la vam incorporar quan vam fer el restaurant, la cuina i el magatzem i ha quedat un local enorme, d’un aforament de 50 persones assegudes en aquell moment vam passar a 100, més gent ja seria estar massa estrets.

• Com has viscut aquesta feina?
• Ha sigut una feina molt maca. No m’imaginava que hi seria tants anys, però també volia una cosa que durés per poder guanyar-me la vida i estar bé, ara, jo no aconsello a ningú que estigui tants anys en un sector així. El cap de setmana el cos se’t revoluciona i he patit una malaltia d’estrès crònic, cal estar amb molta tensió per a què tot surti bé, estar pendent de què tothom estigui ben atès i surti content del local. Hem deixat el local en un bon moment perquè aquesta també era la idea, deixar-lo el màxim de bé possible, podríem dir que estava a la cresta de l’onada i fins aquí hem arribat, ara serà un altre projecte tan personal com ho ha estat el meu i no ho visc amb gens de nostàlgia, he après, amb els anys, que tu ets més important que les coses, ja em va passar quan vaig deixar la Mórapell, no va ser cap trauma canviar de feina i ara tampoc ho és, tot són etapes i aquesta també l’he gaudit molt.
• I què faràs a partir d’ara?
• Estar al camp, viure la natura i estar més tranquil i venir al CODA a passar-m’ho bé i trobar els amics -somriu-.

Curiositats

Em comenta que el seu pare era d’Orce (Granada), i parlem de la casualitat que el descobridor de l’Home d’Orce fos de Móra d’Ebre, en Josep Gibert. “Sí, allà era tota una eminència, tothom el coneixia i el tenia per un savi”. El jaciment de Venta Micena és el lloc on s’ha trobat el primer homínid europeu malgrat durant anys va estar envoltat de molta polèmica. 

Aquesta casualitat tanca un cercle en la vida de Lluís entre Granada i Móra d’Ebre qui sap si els llocs on es mourà a partir d’ara.

#Cosesadir #RaconsdeMóradEbre #NomsPropis