Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Miquel Aubà i Fleix, in memoriam

Acaba gener d’una manera molt trista. Ha traspassat Miquel Aubà i Fleix, gandesà amb una llarga trajectòria política. Primer com a alcalde independent de Gandesa entre el 1999 i el 2011 i més tard al front de Madrid al Senat representant les Terres de l’Ebre des del 2015 fins ara i també com a regidor a l’oposició per ERC.

Dos anys de llarga malaltia que han coincidit amb la pandèmia i pocs actes públics. Se n’ha anat una gran persona. “Ningú et recordarà pel teu currículum sinó per la teua manera de ser” deia Victor Küppers. Doncs a Miquel el recordarem no només per la seua manera de ser i com et feia sentir, sinó també per la seua feina defensant la nostra terra. Descansa en pau, Miquel.

Miquel era molt estimat també a Móra d’Ebre on sempre va treure més vots com a Senador, elecció rere elecció. A Móra hi tenia família i molts amics, però també molt bon fer amb tothom. Sabies que si ell hi era la nostra terra en sortiria guanyant.

L’Ajuntament de Gandesa ha decretat tres dies de dol oficial.

La companya senadora Sara Bailac el recordava així al Senat.

Així el recorden al web d’ERC-Ebre: Esquerra Republicana lamenta la mort del company Miquel Aubà.

Després de no poder superar la malaltia que li havien diagnosticat fa gairebé dos anys, avui ens ha deixat el company Miquel Aubà. Des d’Esquerra Republicana i des de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana volem transmetre el més sentit condol i escalf a la seva família i amics, i recordar el seu compromís, bonhomia i dedicació per millorar el benestar de la gent.

Aubà  ha estat pagès i viticultor, i ha mantingut al llarg de la seva trajectòria vital un gran compromís polític i social amb Gandesa, la Terra Alta, les Terres de l’Ebre i el conjunt del país.

Persona afable, lluitadora i de consens; entre els anys 1999 i 2011 Miquel Aubà va ser  alcalde de Gandesa en representació d’una candidatura independent. Des de llavors i fins aquesta legislatura ha estat cap de l’oposició, donant per finalitzada la seva etapa municipal el febrer de 2020.
A les eleccions espanyoles de 2015 es va presentar com a cap de llista de la demarcació de Tarragona d’Esquerra Republicana al Senat i va aconseguir que el partit, presentant-se en solitari amb les seves sigles, per primera vegada, fos el més votat a les Terres de l’Ebre i al conjunt de la demarcació en unes eleccions generals.  Des de llavors i fins avui dia, en les tres convocatòries electorals següents ha continuat sent el cap de llista a senador més votat, incrementant i millorant els resultats a cada elecció, i convertint-se en la veu de l’Ebre a Madrid.

Així a les eleccions generals de 26 de juny de 2016 va aconseguir que Esquerra Republicana guanyés per primera vegada a les quatre comarques de l’Ebre, revalidant la primera posició amb diferència. Després, a les  eleccions de 28 d’abril de 2019. Esquerra Republicana guanyava per primera vegada també a les quatre capitals de comarca, i per últim, a les darreres de 10 de novembre de 2019; Aubà no només era escollit per quarta vegada consecutiva com el senador més votat de la demarcació de Tarragona, sinó que assolia uns resultats històrics, guanyant a 49 dels 52 municipis de les Terres de l’Ebre, i revalidant la victòria a les quatres comarques i les seves capitals.

Durant aquestes legislatures Aubà sempre va ser el portaveu d’Esquerra al Senat a les Comissions d’Agricultura Pesca i Alimentació; compromès amb la lluita per millorar el món agrari. Així com formà part d’altres comissions parlamentàries.

Per tota aquesta feina feta en favor d’una Catalunya lliure i republicana, així com per millorar la vida la gent, et recordarem sempre, company i senador, Miquel Aubà.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent