Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Fúria espanyola…

La selecció que té més jugadors del barça de la història i que copia l’estil barça s’està acostumant a guanyar-ho tot, com el barça. Com diu mon cosí, és possible que aquest sigui el preu que hem de pagar per tenir el millor barça de la història. Els locutors han ençalsat la manera de guanyar: que són un equip cohesionat, elegants en la victòria, els suplents no estan empipats per no jugar, fan poques faltes…  com el barça diria, i els hi sembla perfecte. Quan van jugar contra Portugal es va veure que el Madrid té ADN portugués: protestar-ho tot fins i tot abans del partit, moltes faltes, un líder únic, etc.
Curiós veure la transformació dels locutors cantant les excel·lències d’un equip clonat del barça i criticant les actituds d’un equip clon del Madrid...

Sigui com sigui, la fúria espanyola no està al camp, està al carrer quan juga i guanya la seua selecció. Ahir, els energúmens de sempre, van aprofitar per sortir al carrer amb la seua bandera, a cremar la nostra i a cridar que són espanyols… han de ser molt poca cosa quan necessiten enfonsar als altres per a sobresortir ells.

Futbol (esport) i política han anat sempre barrejats i qui digui el contrari nega l’evidència. Quan Xavi passeja la senyera pel camp els locutors miren cap a una altra banda i a mi em fa certa vergonya que ho faci perquè si ells voléssin potser tindríem una selecció nostra, però almenys no vaig veure cap jugador del barça amb una bandera espanyola: la canària (Pedro) o la catalana (Xavi, Piqué i Cesc). Només em faltaria que després dels triomfs anessin passejant la bandera com si res.

Tot i això, em decep que els catalans no facin un gest contundent, serà que qui paga mana o potser ja els hi està bé? M’agradaria que els del barça donéssin la seua prima (300.000 euros cadascun) a fins socials a Catalunya, seria un molt bon gest.



  1. Estimada Mònica,
    Tot plegat fa una forta sentor espanyolista. Dia vindrà que els Països Catalans serem independents i recordarem (amb indignació) els temps en què bascos, catalans i gallegs regalàvem (totalment de franc) als espanyols els nostres esportistes, perquè poguessin guanyar quelcom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent