Encara em posa la pell de gallina veure el gol d’Iniesta amb la locució d’en Puyal. Ahir el van tornar a passar després del partit en què va tornar a perdre el Madrid, aquest cop davant el València. Gràcies a això potser avui el Barça serà campió de lliga i, sinó, la setmana que ve, o l’altra, tan se val, però no fa patir com altres vegades…
I dimecres la Copa. I el 27 la Champions, gràcies a Iniesta i també a
Valdés i les seues aturades que el van fer més gran encara.
I el que més m’agrada de tot plegat és que estem contents (amb algun punt d’eufòria), però som prudents, seguint les instruccions de Guardiola. És el Barça més català que mai, per jugadors i per tarannà de l’equip. Sigui com sigui serà un mes molt emocionant, i que guanyi el millor (el Barça, clar).
Bona tarda Mònica,
m’he passejat pel teu bloc i m’ha agradat i hi he descobert afinitats.
Visca el Barça!!
*Carme
Hola Monica,
Felicitats pel blog, et passo la direcció del meu per si hi vols fer un cop d’ull!
http://sang-blaugrana.blogspot.com
Jose