Dia 5. Noms propis: Martín Pallín i Tardà. Veritats incòmodes.

Ha estat un cap de setmana revelador. Dissabte, el judge emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, va parlar sobre la situació política, els presos (polítics), l’exili (o no), i va anar contestant les preguntes que li feien periodistes de diversos mitjans. Per als que consideren a Puidemont un fugit de la justícia, o que els presos no són presos polítics,  van haver d’escoltar unes veritats incòmodes.

Tota la série de tuits ressegueix l’entrevista i apunta els moments clau. Si voleu l’entrevista sencera aneu a aquesta notícia: La magistral lliçó de dret de Martín Pallín que fulmina tota l’actuació de Llarena. Va ser una entrevista impecable, es van tocar tots els punts més controvertits i el convidat els va anar explicant un a un. Val la pena veure-la (i escoltar-la) sencera, va ser molt revelador. Ah, i cal recordar-ho: Pallín NO és independentista.

I bé, si diumenge les xarxes anaven plenes de Martín Pallín i l’entrevista al FAQS (un fantàstic programa), diumenge tard i dilluns anaven plenes de titulars sobre un article de Joan Tardà a El Períódico “Ni astúcies ni fugida cap endavant; ara toca ser més“.  L’article ha encès la polèmica sobretot en els lectors de titulars fàcils (“Tardà diu ara que vol convergir amb comuns i PSC“, per exemple), i ha rebut fortes crítiques. Però diu el que no volem sentir: “l’independentisme només reeixirà si entén que ha d’acumular forces (“no en som prou” hem repetit manta vegades)”. És una veritat incòmoda, perquè sí, som majoria, però una majoria insuficient.

A l’article, Tardà diu: “En aquest sentit, el republicanisme ha de convergir amb les forces polítiques que també defensen el referèndum vinculant, liderades per Xavier Domènech, i ha d’obrir vies de diàleg franc (el municipalisme en pot ser un bon laboratori) amb el socialisme català del PSC d’un Miquel Iceta que ha de decidir si es planta o abona la involució dels drets i llibertats”. No parla de pactar res, ni de renunciar  a res, parla de diàleg i d’eixamplar les bases per sumar cap a l’independentisme, és una mirada llarga del que cal anar fent. Clar que ara és un moment sensible, amb bombardejos constants de notícies, però el que diu no és diferent del que ha dit moltes vegades: cal ser més.

Tardà és un polític valent, un independentista de pedra picada, amb fortes conviccions que fa un pas endavant i ens diu una veritat incòmoda, per a què no ens despistem, hem de seguir sumant.

Fa uns dies, Toni Soler, ho deia al seu article (“La veritat ens farà lliures“). Cal reconèixer on som i els actius que tenim per a poder assolir el nostre objectiu. Cal fer un pas més, hem de ser més, això tothom ho sap. I aquesta és la tesi de Tardà, sumar per les bases, pels votans, com recordava avui Rufián en aquest tuit, hi ha marge.

Acabo amb paraules de Robert Casadevall al seu bloc: “Que hi hagi soroll –malauradament, més soroll que res- vol dir que ha tocat una fibra sensible, i això diu molt a favor seu. Els polítics -expressió que no m’agrada gens, però que ara és inevitable- han d’assumir papers incòmodes, ens han de dir el què no volem sentir, ens han de posar davant de dilemes i d’alternatives incòmodes, i ens han de fer reflexionar-hi. Som-hi doncs, i gràcies Joan per aquest crit d’atenció”. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *