Reagrupament independentista

Semblava que el Congrés havia apaivagat els ànims i tothom estava disposat a fer un front comú acatant les majories que en van sortir. Però ens entestem en fer grups i grupets en comtes de sumar per ser forts i anar tots junts. Així no ens en sortirem mai. Si el Reagrupament Independentista neix com a voluntat de posar pals a les rodes a la política d’Esquerra com a partit que va sorgir del Congrés del juny és una mala notícia per al país. Si neix amb voluntat de sumar i fer més fort el projecte independentista és una bona notícia. Ara com ara no tinc clar quina de les dues possibilitats han triat, em temo la primera, feia massa temps que no sortien als mitjans i pel que sembla els mitjans ràpidament se’n fan ressò de qualsevol cosa que pugui destarotar a Esquerra. Quin país! així no anirem enlloc. Ara entenc tants anys de sotmetiment a Espanya, a l’hora de la veritat no hem anat mai junts, només és un miratge i ells ho saben. Quan aprenguem que l’enemic és a fora i no a dins tindrem molt de guanyat.

8 pensaments a “Reagrupament independentista

  1. i de compromís amb els principis ideològics d’ERC que tenim dins del partit.

    De moment Esquerra segueix demostrant que estan passant per al “forro” aquests principis i sobretot estan demostrant una manca total de lideratge amb els darrers esdeveniments, sembla que els importi ben poc el futur del partit.

    Cal un canvi que de moment no es veu enlloc, sobretot arrand’aquests darrers dies amb el finançament amb les declaracions contradictòries entre el Puigcercós, en Carod, en Riado i Ausias, l’actual executiva ja ha perdut com a mínim la meitat de la credibilitat que tenia (si es que en tenia) després del congrés.

    Si els que som crítics no diem quelcom al respecte, a les hores ERC restarà sense credibilitat per sempre més. Serà la nostre fi.

    Sort tenim que a CDC, sembla que siguin rucs i no vegin el camí fàcil que en primer en Carod i ara en Puigcercäos està posant en descobert per menjar el nostre suport electoral.

    Salut i Independència.
    Manel

  2. Només faltaria que la gent que discrepa i no està d’acord amb el rumb que porta l’actual direcció, no es pugui organitzar. De fet es això, fer de dos grups un, i amb la teva manera de veure les coses, ho hauries de trobar positiu, a mes s’ha de tenir en compte que la direcció actual va sortir sense el suport de la majoria del partit.

  3. jo tampoc ho trobo tan malament, mònica. si alguna esperança crec que té el país és la d’ajuntar-se en quant a horitzons amb Ciu, i està clar que amb el pesat d’en puigcrecós o amb el meu benvolgut però descartat per altres JLCarod, la cosa no funcionaria. ja se’n han dit de massa grosses entre ells. així què? hem d’esperar que tots el de ciu passin a votar-nos? serà impossible. o esperar que el psc-PSOE es mulli x la sobirania? ni borratxo. O anem junts amb ells, o haurem deixat escapar la darrera oportunitat  d’aconseguir la independència del país. i en carretero i l’uril sí poden parlar amb ciu. almenys jo ho veig així.
    1 abraçada i arreveure!

Respon a mba4639 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *