Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 9 de juny de 2024

12 de Maig: eleccions i pèrdua de majoria independentista

Ja han passat uns dies de les eleccions al Parlament i ara hi ha les eleccions europees a l’horitzó, és moment de veure què ha passat amb la pèrdua de la majoria independentista després de més d’una dècada; tot apunta que el proper president serà Salvador Illa al davant d’un PSC que és el menys catalanista de la història. Ciutadans ha desaparegut, però no els seus votants que han alimentat un PP que ha triplicat escons i un PSC gens sospitós de catalanista.

Sens dubte la resposta no és senzilla, anem a analitzar els fets:

Com hem arribat fins aquí?

Les eleccions al Parlament s’havien de celebrar, a tot estirar, el  febrer del 2025, però els comuns van votar NO als pressupostos de la Generalitat, que havien aconseguit el vot favorable del PSC, i el president Aragonès va veure’s obligat a avançar les eleccions.  L’excusa dels comuns era tombar el Hard Rock, que NO apareixia als pressupostos i, en canvi, eren els més ambiciosos i ben dotats de la història:

El Govern ha aprovat avui (28 de febrer de 2024) el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2024, que creixen fins a arribar als 43.673 M€. Un nou pic de despesa que consolida la tendència ascendent dels darrers anys, afavorida per la bona evolució de l’economia i la suspensió de les regles fiscals, que ha permès aprofitar al màxim la recuperació del PIB català després de la pandèmia. En conjunt, els pressupostos s’han incrementat un 34% des de l’inici de la legislatura, un total d’11.152 M€.

Els comptes del 2024 preveuen un creixement de la despesa primària (excloent-hi els interessos del deute) de 2.443 M€, un 6,3% més que el 2023. Pel que fa a la despesa específica dels departaments, la pujada és del 7,9% (+2.568 M€).

Educació registra el major augment de despesa departamental en valors absoluts (+682), que es destina, entre altres àmbits, a reforçar la plantilla de personal, reduir ràtios i dotar amb més recursos l’escola inclusiva. Després se situa Salut, amb 636 M€ més que permeten un nou reforç de l’atenció primària (+190) i millores salarials per als treballadors sanitaris. Al marge d’aquest augment, Salut compta també amb un fons addicional de 800 M€ per reduir el volum de despesa desplaçada i apuntalar la sostenibilitat del sistema a llarg termini. Si es té en compte aquest fons, la despesa del Departament de Salut s’eleva en 1.436 M€ (+12,6%).

En termes relatius, el departament que més creix és Cultura (+19,5%), que arriba als 566 M€ i ja gairebé duplica la dotació que tenia a l’inici de legislatura. Aquest nou increment apropa l’objectiu de situar els recursos d’aquest departament en el 2% del total pressupostat. Per darrere de Cultura se situa el Departament d’Igualtat i Feminismes (+14,2%).

 

D’altra banda, l’actuació de la presidenta del parlament (Junts) va ser, també, decisiva en aturar una votació que, per absència d’un diputat de VOX i el vot favorable de Cristina Casol (exJunts i al grup mixt), hagués donat via verda als pressupostos per empat tècnic entre Sí i No (67-67) i el decaïment de les esmenes a la totalitat que hagués aprovat els pressupostos in extremis. Junts va dir que no havia estat a propòsit, però el cert és que quan van abandonar el govern van dir que anaven a l’oposició.

Aragonès va assumir els resultats i, en conseqüència, abandona la primera línia política. Pocs dies després farien el mateix Marta Rovira i Sergi Sabrià. Junqueras posa el seu càrrec a disposició. El 30 d’octubre hi ha un Congrés per decidir nova executiva i saber qui prendrà el timó dels republicans.

Això no obstant, hi ha hagut veus discretes, però autoritzades que han valorat molt positivament el què ha fet el govern en algunes conselleries, tenint en compte que tenia molt en contra. Eduard Voltas diu en el seu article El Factor Garriga:  «Cultura ha tingut diners, sí, però a més s’han invertit encertant les prioritats, també en l’àmbit de la política lingüística»

Sigui com sigui, els partits independentistes han obtingut molts menys vots que en eleccions passades. Nació Digital: Radiografia de la desfeta de l’independentisme: s’ha quedat a casa o ha virat? Entre quins perfils ha caigut més? 

Els Comuns, que tenien la línia vermella del Hard Rock, s’hi han posat bé a un govern amb el PSC (principal impulsor del Hard Rock). Polònia, el programa de TV3, ha fet un esquetx boníssim sobre els Comuns i les línies vermelles.

Les majories del Parlament tenen una aritmètica complicada. Sigui com sigui, la majoria independentista que garantia un Parlament amb més de 68 diputats, no suma, en falten 7. Caldrà fer prou reflexió interna. L’extrema dreta catalana ha entrat al Parlament i confirma la deriva a la dreta com passa a bona part d’Europa.

El primer repte del nou Parlament serà conformar la mesa, però els pactes continuaran sent difícils. Les Europees d’avui també indicaran una tendència. L’ombra de noves eleccions a l’octubre està viva, caldrà veure’n l’evolució.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent