La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Xàtiva: 12.2.1939 – 12.2.2014. 75 anys del Gernika valencià.
A les 11.45 h. d’avui es compliran exactament 75 anys des del moment en què que vint bombes de 250 kg. llançades des de 5 bombarders italians vinguts des de Mallorca, que donaven suport al cop d’estat del general Franco, van sembrar la destrucció i la mort sobre la ciutat de Xàtiva.
Uns 145 morts, més de 300 ferits i una devastació tremenda són les fredes xifres d’aquest assassinat col.lectiu comès pel feixisme que es va aixecar contra la II República espanyola.
Soldats que tornaven en tren des del front de guerra de la Manxa, però també civils, dones i xiquets van ser destrossats per les bombes assassines de la desraó i l’odi. Testimonis orals de l’època explicaven que es van arribar a trobar restes humanes sobre arbres a centenars de metres de la zona del bombardeig.
El de Xàtiva va ser l’últim dels bombardejos franquistes amb gran quantitat de víctimes.
Però la ciutat de Xàtiva està a hores d’ara governada per algú que segueix emparant i volent invisibilitzar aquesta barbàrie, i que a més es nega a reconèixer aquest crim atroç que es va cometre contra la ciutat.
Des de finals de la dècada de 1990 es realitzen homenatges a les víctimes d’aquest crim col.lectiu, però aquest acte va començar a tindre especial rellevància quan l’any 2007 el Consell de la Joventut de la ciutat, a través d’aportacions populars, va finançar l’aixecament de un monument en el lloc del bombardeig.
L’actual alcalde de la ciutat, Alfonso Rus, es va negar a permetre la seua construcció, però aquell any el govern de Zapatero sí que va permetre que aquest s’erigís davant de l’estació, en sòl d’Adif.
Des de fa 7 anys dos esquemàtics braços en alt que simbolitzen un inútil acte de protecció enfront de les bombes, “aixopluc”, dissenyat per l’artista Miquel Mollà, honoren la memòria d’aquelles vides perdudes.
Fins i tot enguany, amb motiu del 75 aniversari del bombardeig, Alfonso Rus ha rebutjat participar en l’homenatge a les víctimes argumentant que ell és “alcalde de tots” i que no vol “reobrir ferides”.
Paraules buides per part de qui representa la ideologia que subjau darrere d’aquella massacre, del bàndol dels “vencedors” franquistes que van assassinar la democràcia i la República i a aquelles 145 persones fa avui 75 anys a Xàtiva.
Perquè cal recordar que el partit de Rus ha votat reiteradament en els plens municipals contra la retirada d’honors de Franco com a alcalde perpetu, fill honorífic i fill predilecte de la ciutat.
Com també va protegir als joves de NNGG del PP de Xàtiva que van aparèixer en imatges en actituds i simbologia feixistes, dient d’ells que aquests actes eren “criaturades”… criaturades que són el germen d’una ideologia que s’amaga darrere d’aquesta barbàrie ocorreguda fa avui 75 anys.
Fa 307 anys, un 19 de juny 1707, l’exèrcit borbònic comandat pel cavaller francés d’ Asfeld, va iniciar sobre Xàtiva un incendi i un saqueig que va durar 6 dies i 6 nits, com a mesura exemplaritzant per a la resta de ciutats del Regne de València que pensaren oferir resistència a l’exèrcit dels borbons invasors.
Els paral.lelismes entre aquest episodi històric de la Guerra de Successió, el bombardeig de Xàtiva per l’aviació feixista i l’actitud d’un alcalde que no condemna aquest fet i manté com a alcalde honorífic el criminal que va enderrocar la república i va ordenar bombardejar Xàtiva semblen evidents. Les paraules sobren…
Patraix, València, a 12 de febrer de 2014.