La paella mecànica

Acabe d’aplegar de la festa popular de cap d’any a la plaça del meu barri, Patraix, un barri (fins al 1870 era poble independent, després absorbit per València) situat al sudoest de la ciutat de València. 

Abans d’anar-m’en a dormir, volia desitjar-vos un feliç i venturós 2013, i aprofitant que encetem un nou viatge a través d’un any ple d’incertesa, voldria engrescar-vos parlant-vos d’Ítaca, aquell deliciós poema de l’escriptor grec nascut a Alexandria, Konstantinos Kavafis, en el qual ens explica la veritable essència de la vida humana, assimilant-la a les etapes per les quals passa un llarg viatge, un viatge que és la nostra pròpia vida.

Un viatge ple d’esperances, de somnis i d’anhels, però també de dificultats, de decepcions i moltes vegades de dolor.

En el seu poema, Kavafis ens anima a saber apreciar i saber gaudir de tots i cada un dels moments del nostre devenir per la vida, fins d’aquells que ens puguen semblar mínims i insignificants, i a estar sempre predisposats a veure amb actitud positiva cada una de les mil batalles i aventures a les que ens anem enfrontant mentre dura el nostre viatge per ella.

Kavafis esmenta als Lestrígons i als Ciclops, i els relaciona amb la idea de que la voluntat de superació i de victòria està en la nostra ment, en que si pensem que són invencibles i que ens guanyaran la batalla, indefectiblement ho faran i ens venceran. És la manera que té Kavafis d’al.ludir a les pors i als prejudicis que constantment ens assalten, i que ens condicionen a l’hora d’afrontar les mil i una dificultats amb què ens adoba la vida.

Ítaca és l’objectiu, el somni, el lloc on volem aplegar.

Cada repte al qual ens enfrontem en la vida es correspon amb cadascuna de les aventures amb les quals s’enfronta Ulisses durant el seu viatge, aventures de les quals sempre podrem aprendre moltes coses I en les que sempre podrem sumar experiència, coneixement i esperit de superació, aventures que a la fi serveixen per enriquir-nos.

Quan, per fi, vam aplegar a Ítaca després d’haver lliurat moltes batalles i passat per tants reptes i aventures, aleshores sentim que hem arribat a la plenitud personal, una plenitud aconseguida sense haver tingut necessitat de buscar recompenses econòmiques i materials.

I per encetar l’any, què millor manera de fer-ho que gaudint amb el poema de Kavafis:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,

l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se’t manté alt,

si una emoció escollida

et toca l’esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d’estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,

corals i nacres, mabres i banussos

i delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.

Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,

ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

FELIÇ CAMI A ÍTACA!

Patraix, València (L’Horta), a 1 de gener de 2013.