La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Volem els diners valencians a casa nostra, senyor vicepresident!!
El passat divendres el vicepresident del Consell, José Ciscar, va fer unes declaracions recolçant les fetes el dia anterior pel Conseller d’Hisenda i Administració Pública Jose Manuel Vela (el guardià, que no l’amo, de la vidriola dels diners valencians), qui havia dit que el Consell no estava disposat a aguantar «ni un any més aquest model de finançament», que va qualificar d’intolerable i injust…
«Insistir» va ser el terme que més va repetir José Ciscar per evidenciar que el Govern valencià reclama amb força la millora del finançament autonòmic a l’Executiu espanyol.
Segons les seues paraules, l’objectiu és «que la situació es resolga com més aviat millor… És veritat que el Ministeri d’Hisenda ja està treballant en un nou model de finançament, però el Govern valencià va a insistir perquè si pot estar el 2013 que no siga el 2014», va afirmar José Císcar…
Per altra banda, Ximo Puig, el líder del PSPV i diputat al Congrés espanyol, va anunciar ahir que presentarà al Congrés una iniciativa per millorar el finançament autonòmic valenciana.
El seu objectiu té una mica de “parany” per al PPeros valencians a Madrid: veure si els seus companys d’hemicicle del PPCV recolzen aquesta «exigència dels valencians», o bé, afegisc jo, si continuen agenollats davant del seus amos madrilenys i ofrenant “noves glòries a espanya”, com saben fer-ne tan bé.
Sorprenentment, i lluny de rebutjar de ple la iniciativa de Ximo Puig, el vicepresident del Consell es va mostrar disposat a col.laborar-hi… «Primer la llegirem i quan coneguem el contingut decidirem… No tenim inconvenient a anar de la mà amb el PSPV per demanar la millora del finançament. Tampoc ho hem tingut en els últims vuit anys però els socialistes no van moure ni un dit ».
El número dos del PP valencià, Serafín Castellano, s’ha congratulat que Ximo Puig «encara que siga per pura demagògia, es sume al carro del PP en la defensa dels interessos dels valencians (sic)».
La meua reflexió, després de conèixer aquestes reaccions polítiques, és moderadament positiva en poder donar, per fi, la benvinguda (i en una certa comunió entre ells) als dos principals partits espanyolistes al País Valencià.
La benvinguda al carro que tira en defensa dels interessos econòmics i socials del valencians.
Perquè això és el què ens cal als valencians, unió, sinèrgia i transversalitat (cadascun des de la seua ideologia) en la ferma reivindicació dels nostres interessos.
El proper dimarts 13 de novembre Mariano Rajoy visitarà València…
Qualsevol diria que, vistes aquestes fermes declaracions, el govern valencià posaria com a primer punt de l’agenda el tema del finançament del nostre País … Però sembla no estar gens clar… El nostre poregós i subordinat vicepresident del Consell ja ha dit què el President del govern “coneix les nostres necessitats…”, i no ha volgut pronunciar-se sobre si li plantejaran aquesta reivindicació… «La coneix de boca del Govern valencià i sap el que necessita el Consell i la Comunitat» va dir, en el què sembla pronosticar una nova baixada de pantalons en tota regla!
Per què el què els valencians volem són polítics lluitadors, reivindicatius, defensors dels nostres drets i interessos, i que planten cara als polítics de Madrid, els quals tots sabem que només defenen els interessos de l’oligarquia nacionalista castellano-espanyola…
No volem polítics-ninots poregosos, dels què s’agenollen en escoltar el primer “no” dels espanyols.
I volem la clau de la nostra vidriola, senyor vicepresident!
I volem els diners valencians a casa nostra, senyor vicepresident!
Patraix, València (L’Horta), a 11 de novembre de 2012.