La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Una reflexió sobre els set Pecats Socials de Gandhi i el Rei d’Espanya.
L’altre dia, fullejant un diari, vaig trobar una ressenya que feia esment a una desconeguda història (al menys per a mi) que afectava Mahatma Gandhi.
La història era la següent: corria el mes d’octubre de 1947 quan Gandhi li va lliurar a un dels seus néts, Arun Gandhi, un tros de paper en el que hi havia escrit de pròpia mà una xicoteta llista amb “les set equivocacions de la societat humana i la causa de tota la violència”, allò què podríem anomenar els set pecats socials.
Aquests eren els següents:
• Política sense principis.
• Riquesa sense treball.
• Plaer sense consciència.
• Coneixement sense caràcter.
• Comerç sense moralitat.
• Ciència sense humanitat.
• Adoració sense sacrifici.
L’endemà, Arun tornava a Sudàfrica on vivia en aquell moment, per no tornar a veure el seu iaio mai més, ja que tres mesos després Gandhi era assassinat.
La llista de pecats havia estat elaborada i publicada pel mateix Gandhi uns anys abans, el 1925, en un diari que ell editava, “Young Índia”.
 |
Sembla ser que Arun Gandhi va afegir un temps desprès un vuitè pecat a la llista del seu iaio: el de “Drets sense responsabilitats”.
La llista de pecats socials que Gandhi em van fer reflexionar.
Malgrat fer quasi 90 anys des de que havia estat feta, em semblava plenament aplicable als principis de la societat i la política de l’actualitat.
Aquesta llista es troba esculpida en una de les parets del seu mausoleu.
La ressenya periodística que estava llegint assenyalava que una còpia es lliura en forma de pergamí a tots els personatges il.lustres que el visiten per honorar a Ghandi. La intenció d’aquest present és que “no caiguen en aquests mateixos errors” que Gandhi havia identificat.
El xicotet article acabava assenyalant que el Rei Juan Carlos Borbón va rebre’n una còpia quan visità el mausoleu a l’octubre de 2012. I allà estava la seua fotografía amb el pergamí a les seues mans, la què figura a l’inici de l’apunt.
En veure-la em vaig preguntar: que hi haurà pensat o sentit el monarca d’Espanya quan els haja llegit, especialment aqueix que diu allò de “riquesa sense treball“?
Probablement res, vaig pensar, o potser en què el seu escàndol a Botswana escampara el més aviat possible per tornar a fer una nova cacera d’elefants en companyia d’una bonica princesa alemanya…
Patraix, València, a 8 de gener de 2013.