La paella mecànica

Arran de la sentència del Tribunal Suprem, la primera reacció pública del Consell va ser positiva: comunicar que acatava la decisió del Tribunal, en afegir que “En conseqüència, s’acata la sentència i s’anul.larà la multa a ACPV, així com la prohibició de les re-emissions de TV3, atès que el Tribunal Suprem considera que una comunitat autònoma -en aquest cas la Comunitat Valenciana- no té capacitat de prohibir aquestes re-emissions radioelèctriques “.

ACPV, davant la positiva reacció del Consell, declarava poc després que TV3 podria emetre “dilluns o demà” si s’arribava a un acord amb la Generalitat, alhora que assenyalava que era “un gran dia per a la democràcia i la llibertat”, i que la sentència “soterra l’era Camps i les seues arbitrarietats”. Manifestava també que creia “que el Govern valencià estarà content per la sentència, perquè recull les aspiracions de valencians, catalans, gallecs i bascos “, i també “pel compromís que Alberto Fabra va adquirir quan era alcalde de Castelló de donar solució a aquest conflicte”.
Alhora ACPV demanava a Alberto Fabra, que “solucione aquest absurd conflicte” i oferia “tota la xarxa de repetidors d’ACPV gratuïtament a la Generalitat perquè es puga veure TV3″.

Però a les poques hores, després d’aquestes positives manifestacions del Consell i d’ACPV, que semblaven aventurar un ràpid acord i restabliment de les emissions de la TV3 a territori valencià, alguna cosa va començar a canviar…

Perquè el Consell, a través del seu vicepresident i portaveu, José Císcar, va declarar que l’únic interlocutor per “desbloquejar” l’emissió de TV3 al País Valencià era el Govern català, negant-se així a tindre cap tipus de contacte o negociació amb Acció Cultural: “El que tinc molt clar és que amb qui hem d’arribar a acords és amb el Govern català”, declarava el vicepresident.

I a més afegia una nova i folklòrica condició, treta del barret de copa dels conills. Exigia l’executiu català que respectara les senyes d’identitat de tots els valencians: “En el moment en què el Govern català estiga disposat a respectar les senyals d’identitat de tots els valencians, la llengua, les nostres tradicions, els símbols que els valencians ens hem donat com a propis en el nostre estatut d’autonomia, podem arribar a un acord de reciprocitat i desbloquejarem absolutament tot, però amb el Govern català que és el que té les competències”.
En quant a la sentència dictada pel Tribunal Suprem, Císcar afirmava que l’advocacia de la Generalitat “ara mateix està estudiant detinguda i minuciosament la sentència per veure quines implicacions té”.

L’endemà, l’ajuntament de Morella declarava que recuperava la normalitat en el seu espai radioelèctric, després de dos anys i mig en què no s’havien pogut veure les cadenes autonòmiques d’Aragó i Catalunya.
Morella es convertia així en el primer territori valencià en què es restituïen aquestes emissions, basant-se en la sentència fallada pel Tribunal Suprem de Justícia.
El batlle de Morella, Rhamsés Ripollés, afirmava que “la Generalitat Valenciana mai va haver de apagar els repetidors ni atemptar contra la llibertat d’expressió i informació dels ciutadans, així que ja era hora que es recuperara la normalitat a la nostra comarca” a més d’instar a “la Generalitat Valenciana a complir amb la sentència i que regularitze de fet la situació en tot el nostre territori”.
Per la seua banda, el regidor de governació de Morella, Ernest Blanch, també afirmava que “la sentència demostra que l’ex-president de la Generalitat va abusar de la seua autoritat, en un acte sense precedents, vulnerant els drets dels ciutadans i confiem que el actual Consell retorne les aigües al seu curs “, al mateix temps que reivindicava “una televisió sense fronteres, en la qual els ciutadans i ciutadanes puguen triar quins continguts volen veure en les seues televisions, amb una acció immediata i sense traves, atenent a la nostra realitat geogràfica, administrativa, cultural i sociolingüística, ja que Morella no és només el centre geogràfic de l’antiga Corona d’Aragó, sinó que també és centre territorial, econòmic i sociolingüístic”.

En conèixer aquesta notícia, la reacció del Consell, novament a través del seu vicepresident, no es va fer esperar.

José Ciscar va declarar en una compareixença després d’un ple del Consell que “ja siga un ajuntament o una entitat privada dona el mateix…” perquè la sentència del TS “el que diu és que les comunitats no tenen aquesta competència -per sancionar en aquesta matèria-, però no diu que els casos siguin lícits”, de manera que la sentència “no desmenteix la infracció”, assegurant a més que “A partir d’ací i atès que la competència és estatal, el que farà el Consell és, amb caràcter immediat, traslladar al Govern d’Espanya perquè actue en conseqüència”…
Es a dir, el que el vicepresident valencià estava insinuant es que cridarien al seu cosí de Zumosol-rojigualdo perquè li donara una bona lliçó als insubmisos pancatalanistes valencians!

Vista aquesta insuportable censura a la llibertat d’expressió i a la lliure comunicació en la llengua que ens uneix als ciutadans de les dues ribes del riu Sénia, i que continua protagonitzant el Consell ara presidit per Alberto Fabra, vaig decidir retrocedir en el temps només uns mesos tirant mà d’hemeroteca, concretament al mes de febrer de 2011, uns dies després que ACPV decidira suspendre les emissions de TV3 a través dels seus repetidors, a causa del brutal assetjament al que li estava sotmetent econòmic el govern de Francisco Camps.

En l’hemeroteca d’internet vaig poder trobar una declaració institucional feta pel consistori municipal de la ciutat de Castelló de la Plana, que comptava amb l’acord de tots els grups polítics del consistori, inclòs el PP.

En aquesta declaració de l’ajuntament de Castelló, es deien coses tan sucoses i sorprenents (per procedir també del PP) com aquestes:

– “Malgrat tota aquesta legislació (Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries) i normativa, les emissions de TV3 i de la resta de canals Públics catalans al País Valencià han patit contínuament entrebancs per part dels poders públics. Des de 1985, any en el qual l’aleshores delegat del Govern espanyol del PSOE, va clausurar un repetidor instal.lat per un grup de radioaficionats, fins a l’any 2007, en el qual el Consell Valencià, del PP, va executar el tancament forçós dels repetidors de TV3 al País Valencià. La situació de les emissions en territori valencià del conjunt de canals públics catalans mai no ha estat definitivament solucionada”.

– “Darrerament, la manca de voluntat del PP valencià d’arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya per tal que els emissions de les televisions públiques d’ambdós territoris és pogueren veure al País Valencià i a Catalunya, va quedar clarament reflectida al vot contrari a les Corts Valencianes, al maig de 2009, d’una iniciativa defensada pel diputat i Secretari General del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera. Aquesta iniciativa pretenia instar el Govern Central a solucionar els problemes tècnics adduïts pel Consell, amb la posada en marxa d’un múltiplex, alhora que és demanava el Consell i la Generalitat de Catalunya a aplicar la reciprocitat en els emissions dels seus respectius canals televisius públics “.

I concloïa:

– “És per tot açò que l’Ajuntament de Castelló, i a Proposta del Bloc, ha acordat:

-Instar el Govern Central a prestar conformitat a la Tramitació de la iniciativa legislativa popular ‘Televisió sense fronteres’, per tal de garantir les emissions de totes les televisions realitzades total o parcialment en la nostra llengua pròpia en el conjunt del domini lingüístic.

–Instar el Consell Valencià a arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya pel que fa a les emissions de TV3 i els altres canals públics catalans, i Canal 9 i la resta de canals públics valencians, que permeta que tots siguen rebuts al conjunt del territori valencià i català”.

El aleshores batlle de Castelló era un tal… Alberto Fabra!?

Vaig haver de refregar-me els ulls en veure aquest nom, ja que pensava que estava llegint malament… Però no, era ell, Alberto Fabra, emetent un dur comunicat contra el Consell de Francisco Camps per la censura i la manca de voluntat d’acord amb la Generalitat de Catalunya per solucionar el tema de la recepció del senyal de la TV3 en territori valencià.

Vaig pensar fins i tot que seria una coincidència de noms, segurament seria un altre Alberto Fabra qui estaria governant la ciutat de Castelló…

Però una pàgina web en la qual apareixia al Facebook de l’autèntic Alberto Fabra, va dissipar definitivament tots els meus dubtes.

Era ell, sense dubte, el aleshores batlle de Castelló i el ara President de la Generalitat Valenciana, i era el seu Facebook (que podeu veure en aquest post).

En el seu Facebook, Alberto Fabra apel.lava a la “llibertat” per veure la TV3 a Castelló, i deia: “Sembla mentida que al segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguem triar el mitjà de comunicació que desitgem sintonitzar”!

Francament, tot això em deixa molt preocupat. Perquè en conèixer aquesta hilarant història, em plantege aquestes preguntes:

Tindrem com a President de la Generalitat un Doctor Jekyll i Mr. Hyde en versió fallera governant-nos?

Pateix el nostre President d’un seriós trastorn de personalitat bipolar, que el fa estar unes voltes a favor de l’emissió de la TV3 al País Valencià, i altres voltes en contra?

Coneixeu algun psiquiatre de confiança que sàpiga tractar trastorns bipolars, per recomanar-li al nostre President?

Patraix, València (L’Horta), a 16 de desembre de 2012.