La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
#RTVVnoestanca o l’espurna que pot encendre la metxa valenciana.
Quin color de samarreta triarem els valencians?
Verd va ser el de la revolta de la societat balear contra el decret de Bauzà contra l’ensenyament en català a les illes. Groga la de la cadena catalana per la independència. Blava potser? No collons, el color és molt bonic però podrien dir-nos blavers i ens les hauríem de llevar ràpidament com fan alguns futbolistes quan marquen un gol.
Roja, taronja potser, negra? Tant de bo molt aviat tot el “problema” siga el de posar color a una rebel.lió ciutadana valenciana.
Perquè des del moment que Fabra va anunciar el tancament definitiu i “innegociable” de RTVV, després d’unes primeres hores d’estupor i confusió en què a més d’un se li va escapar un sospir d’alleujament pensant que amb això es posava fi a la escombraria informativa de C9 (tal era l’associació d’idees existent en el subconscient de gran part de la població, entre la cadena pública valenciana i la corrupció i la manipulació informativa, tal com pot existir a València entre el batut de xocolata i la marca “Choleck”), els sentiments es van tornar aviat en ràbia i indignació entre molts de nosaltres.
I des d’aquell moment els esdeveniments viuen disparats, i no han parat, tot el contrari, estan agafant una velocitat de vertigen: presa de les regnes de la programació per part dels treballadors de l’ens, dimissió de la seua directora, denúncies generalitzades dels periodistes de les barbaritats que des de la presidència de la Generalitat i els directius de C9 s’han fet a la cadena, incendi a les xarxes socials propagant a mil piulets per minut això de #RTVVnoestanca, concentracions contra el tancament en moltes localitats de tota la geografia valenciana, increment espectacular dels índexs d’audiència de la cadena, etc… i mentrestant RTVV funcionant aquests dos dies com un mitjà plural, obert a tots els judicis i opinions, democràtic i reivindicatiu amb el País, com mai no h’hi havia estat!. Complint al peu de la lletra el que diu l’articulat de l’Estatut de RTVV. Es a dir, com hauria d’haver segut des del principi, potser d’haver estat així possiblement un altre gall ens cantaria a hores d’ara als valencians.
Fa unes poques hores el govern d’Alberto Fabra, un President de la Generalitat al què ningú ha votat, ha aprovat d’urgència un decret llei per recuperar el control de RTVV, i que modifica la legislació per permetre-li que puga anomenar provisionalment un nou director general i els llocs vacants del consell d’administració sense necessitat que siguen ratificats pel Parlament… Decret llei i manca de legitimació democràtica, aquests són els senyals d’identitat dels lladres que entren per Almansa i dels seus obedients delegats que s’han apoltronat a la Generalitat Valenciana.
Com canta Al Tall: Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig; que ens poseu la cova a casa i des d’ ella governeu. Governeu de lladrocini i rapinyeu governant; sou fartons de vida llarga que mai voleu acabar.
L’espurna encén la metxa. Fa poc més d’un any es va encendre per uns dies a la #PrimaveraValenciana i ara pot tornar a fer-ho, i tant de bo què siga així i per no tornar a apagar-se amb #RTVVnoestanca.
Els valencians el necessitem, necessitem un estímul, un senyor pirotècnic què encenga la metxa per a què prenga la flama que ens faça reaccionar com a poble, i que s’estenga com una taca d’oli, com una marea de reivindicació i de consciència nacional del Sénia al Segura fins que fem fora a aquests lladres que ens han entrat per Almansa.
Patraix, València (L’Horta), a 8 de novembre de 2013.
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d’una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
Endavant les atxes.