La paella mecànica

En el món actual de l’empresa, en els últims anys s’ha desenvolupat una metodologia de treball que consisteix bàsicament en aprendre dels errors comesos en el passat per no tornar a repetir-los en futurs projectes similars.
Es tracta de no haver de “reinventar la roda” novament quan ens enfrontem a alguna cosa per la que altres o nosaltres mateixos ja hem passat anteriorment.

Aquesta tècnica, desenvolupada en el món anglosaxó, es coneix pel nom de “Lessons learned”, la traducció de la qual seria la de “lliçons apreses”.

El seguit d’esdeveniments succeïts al País Valencià des que el passat 5 de novembre Alberto Fabra va anunciar el tancament de la RTVV, haurien de fer-nos reflexionar molt seriosament sobre les conseqüències sobrevingudes.

I ara que des de l’oposició política es parla de tornar a obrir RTVV (Ximo Puig fins i tot s’ha atrevit a marcar una data per a tal esdeveniment, el 9 de octubre de 2015), en el supòsit d’aconseguir derrotar al PP a les pròximes eleccions autonòmiques, aplicar col.lectivament aquesta tècnica del món empresarial als fets succeïts en els últims 24 anys amb la RTVV ha de ser tasca obligada, tant des del món de la política com des de l’àmbit civil.

Al meu parer, tres són les principals “lliçons apreses” que podem extraure d’aquests esdeveniments , independentment de moltes altres que es puguen extraure des d’altres àmbits.

La primera d’elles, jo crec que la fonamental, va ser la del seu pecat original: nàixer viciada, es a dir, nàixer per ser utilitzada, i ja hem vist de quina manera al llarg d’aquests anys, com a caixa de ressonància del poder establert.

I aquesta primera lliçó apresa va per als polítics, però també va per a la ciutadania, que sota cap condició haurem d’acceptar ni romandre de braços creuats si la nova televisió torna a vincular la seua gestió a la del poder existent a la Generalitat.

En el seu moment RTVV es va crear sota el poder socialista de Joan Lerma.
Molt de compte, doncs, ara amb el PSOE-PSPV de Ximo Puig, partit que es presumeix serà el majoritari de l’oposició actual per tornar a governar la Generalitat, el mateix partit que va cometre el pecat original de l’anterior televisió. Avís per a navegants…

La segona d’elles va per la ciutadania.
Una ciutadania que hem estat impassibles davant els abusos que s’han comès amb un mitjà que havia estat creat per articular la nostra societat, la valenciana, i per promoure l’ús de la nostra llengua. I a més pagada amb els imposts de tots nosaltres.

La resignació davant aquest estat coses ens ha portat a acceptar-ho com un fet consumat i sense possibilitat de reversió, com una mena de castic diví davant el qual res es podia fer, llevat del fet de criticar-ho  amb duresa i esbroncar Canal 9 cada vegada que s’acostava a cobrir alguna manifestació en contra del PP.

Aquesta manca de resposta de la ciutadania, al meu parer ha estat letal i una de les causes que més ha contribuït al fet que el partit al poder haja fet d’ella una autèntica “barra lliure” d’excessos i despropòsits.

Davant d’una futura nova televisió valenciana, no podem tornar a repetir aquesta irresponsable actitud de passivitat.

I aquesta lliçó va també pels treballadors de RTVV, que en una majoria, amb algunes i molt honrades excepcions, han venut al partit en el poder directament la seua complicitat, en uns casos, i el seu silenci en altres. Que preguen bona nota també ells.

I la tercera de les lliçons apreses afecta a tota la societat valenciana.
Quasi tothom, tant des de posicions més conservadores i “regionalistes”, fins a les més crítiques de l’esquerra i el nacionalisme, hem coincidit a denunciar individualment l’abús que s’estava cometent amb RTVV. Però no hem estat capaços d’unir-nos en una sola veu col.lectiva per denunciar i exigir amb fermesa el seu final i les responsabilitats derivades de tal barbàrie.

La transversalitat que hem pogut observar en les dues manifestacions convocades en els darrers dies contra el tancament de RTVV, tal com he comentat en alguns dels meus últims apunts, i com s’han fet ressò els mitjans de comunicació, ha de servir per unir-nos d’una volta i per sempre i deixar de veure l’enemic a casa nostra, com des de fora han intentat interessadament fer-nos veure ja des de la Batalla de València.

La decisió de tancar RTVV, presa per part del president de la Generalitat, ha de fer-nos veure qui és l’enemic del nostre poble en el seu conjunt, però no el dels blavers o el dels catalanistes, sinó el de tots nosaltres: l’Espanya abassegadora i antidemocràtica, que ha convertit el nostre País en un laboratori de proves de la dreta neoliberal i del centralisme més jacobí.
No és casualitat que hagem estat la primera “comunitat” on s’ha posat en marxa el model de gestió públic-privada de la sanitat, la primera a veure com desapareixia completament el seu sistema financer propi, la primera a anar a Madrid per diners davant l’axfixia premeditada d’un finançament que té tints d’espoli colonial, de veure com les infraestructures necessàries per dinamitzar la nostra economia productiva i exportadora, com el Corredor mediterrani, no es realitzen, o la primera a tot Europa en veure el tancament de dues televisions en llengua pròpia

No, no és casualitat… I això ens afecta a tots, a blavers i catalanistes, a conservadors i marxistes per igual.

Aprenguem aquesta vegada molt bé les lliçons. En això ens va, ni més ni menys, la nostra supervivència com a poble.

Patraix, València, a 2 de desembre de 2013.