La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
RTVV i el Cabanyal. Sengles paradigmes de com es planifica la degradació i la destrucció dels béns públics des del PPoder.
I el cas és que aquestes afirmacions, valorades fora de tot context, són ben certes i irrefutables.
L’assimilació en el subconscient d’una bona part de la ciutadania valenciana (inclosa bastant de la que vota al PP), i de la de fora del nostre territori, de la imatge que es té de Canal 9 amb els conceptes de malbaratament, corrupció i manipulació informativa és tan profunda, què per a molta gent el fet de defensar la continuïtat de la RTVV equival de manera automàtica a seguir emparant aquestes pràctiques perverses realitzades pel PP. “No eres tu el que tant criticaves a Canal 9, i ara resulta què l’estàs defensant?” em diuen molts.
Però per a mi, que no sóc cap professional en la matèria, aquesta assimilació què s’ha anat produint al llarg dels anys en el subconscient individual i col.lectiu d’una bona part de la societat valenciana (i de fora), obeeix a un fenomen semblant al què passa amb determinats productes comercials que durant algun temps han gaudit d’una posició de monopoli en el mercat, com per exemple ocorre a València amb el batut de xocolata embotellat que anomenem “Choleck” al demanar-ho als bars (Choleck és una marca registrada), o un “Cola-Cao” quan volem demanar una got de llet amb xocolata. Idea i concepte, en un cas, o apetència i marca comercial, en un altre, resten lligats en el nostre subconscient.
I és per això què quan pensàvem en conceptes com la corrupció o la informació manipulada a València, el nostre subconscient feia què se’ns vinguera al cap immediatament la imatge de Canal 9… i la samarreta de la Mònica Oltra!
Però a València hi ha un altre exemple que porta a una associació d’idees semblant. I aquest és el del barri del Cabanyal amb la concepte de degradació urbanística i, anant més enllà, per a molta gent amb la idea que l’obertura de l’avinguda al mar que pretén realitzar Rita Barberà és necessària per “solucionar” aquest problema.
I com a part d’aquesta estratègia d’associar la idea de la regeneració del barri amb la d’obrir l’avinguda, l’alcaldessa de València té un fidel portaveu i col.laborador mediàtic al seu costat: el diari del règim, Las Provincias.
L’article entrevistava fins a nou veïns que vivien en diferents parts del barri, els quals relataven al diari els nombrosos problemes de degradació i delinqüència que s’hi troben habitualment.
Al fil d’aquestes opinions, la notícia (o més aviat el pamflet) apuntava tendenciosament a que la solució al problema passava per aplicar el pla d’enderrocament que vol dur a cau l’ajuntament: “Es podria reprendre el projecte de remodelació d’aquesta emblemàtica zona de València, que acull als seus carrers a més de 20.000 residents, si l’Ajuntament aconsegueix conjugar el pla urbanístic del barri amb l’ordre ministerial que el va paralitzar per considerar-lo un espoli”.
Com es pot apreciar en ambdues notícies, aparentment independents, apareixen sengles frases pràcticament clavades i que induïen al lector a pensar que l'”adaptació” del projecte urbanístic de l’ajuntament passa necessàriament per l’obertura de l’avinguda al mar.
La lectura del primer paràgraf de la segona notícia aclareix tot possible dubte: “Fins a dues vegades va dir ahir l’alcaldessa Rita Barberá que el pla urbanístic del Cabanyal inclourà la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez. D’aquesta manera va voler aclarir qualsevol dubte sobre les interpretacions mantingudes des de dijous que l’acord amb el Govern invalida l’ampliació del bulevard fins al mar”. I la va revestir d’una bona dosi de demagògia barata: “L’alcaldessa ha dit que va a «continuar treballant pas a pas, amb tranquil.litat» pel barri del Cabanyal, «evidentment amb la majoria dels veïns que són els que hi viuen, els que volen el projecte i portar-lo endavant»”, per finalitzar l’article lloant les bondats del projecte de l’alcaldessa: “El pla urbanístic es va aprovar definitivament el 2001 i inclou la demolició de 1.603 immobles, entre pisos, naus i locals. En el seu lloc es volen construir 1.500 habitatges protegits, jardins, equipaments públics i la discutida prolongació de Blasco Ibáñez”.
Pisos, naus i locals contra habitatges protegits, jardins i equipaments públics … qui pot encara dubtar de les bondats del projecte de la nostra senyora alcaldessa???
RTVV i el Cabanyal. Pense en ells com dos paradigmes del que suposa planificar deliberadament la destrucció o desaparició de dos béns públics, propietat de tots els ciutadans, per poder justificar a continuació el seu “rescat ” o “salvació” a través de la intervenció de la iniciativa privada, per descomptat sempre amb interessos compartits amb els el partit en el PPoder.
I per si quedara algun dubte del què estic dient, aquest és el titular que vaig poder llegir el passat 8 de novembre al diari ABC sobre els plans de futur d’Alberto Fabra després de tancar RTVV: “Fabra perfila altre model de televisió després de tancar Canal 9. Tancarà abans que acabe l’any RTVV i treballa en un ens 100% privat però amb subvenció pública”.
El contingut de la notícia ho deixava molt clar: “La Generalitat accelerarà el procés de liquidació de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) per tancar l’empresa pública abans que acabe l’any i començar el disseny d’un nova televisió ajustat a la realitat econòmica actual i als objectius de dèficit marcats pel Govern. Fonts de l’Executiu que presideix Alberto Fabra van explicar ahir a ABC que el president valencià ja ha donat ordres per perfilar la posada en marxa abans que acabe la legislatura d’una televisió a través d’una concessió administrativa (encara queda per definir la fórmula), i que replicaria un model similar al engegat per Castella i Lleó, de capital cent per cent privat, que va encetar les seues emissions fa més de quatre anys i mig. Fabra va exposar aquesta possibilitat durant la reunió mantinguda amb el seu Govern el passat dimarts en què es va acordar donar per finalitzat el periple de vint anys de RTVV (…) El nou model naixerà lliure de càrregues financeres i amb una nòmina de treballadors que quedaria lluny de les magnituds en les que fins ara funcionava l’empresa, que després de l’execució de l’ERO havia quedat amb set-cents treballadors”.
Dues d’aquestes empreses, Sedesa i Lubasa, figuren en el sumari Gürtel de finançament irregular del Partit Popular valencià…
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
els el torneu a llevar;
l’aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.
I amb rebosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.
No s’ensenya en les escoles
cóm van esclafar un país,
perquè d’aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.
(Al Tall)
Patraix, València, a 11 de novembre de 2013.