La paella mecànica

Dues dècades després que el by-pass posara fi al cèlebre “semàfor” d’Europa que suposava que tot el trànsit de l’autopista A7 haguera de travessar la ciutat de València, Rita Barberà, amb el recolzament de la Consellera valenciana d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, ha mostrat novament una submissió insuportable davant el govern central en fer pública la seua renúncia unilateral a construir el túnel passant de cinc quilòmetres de longitud que hauria de travessar el subsòl de València connectant la futura Estació Central amb el nord de la ciutat, un túnel que ja estava previst i aprovat pel Ministeri de Foment espanyol i que anava a donar eixida directa als AVEs que provindrien de Madrid i d’Alacant en direcció a Castelló.

Que significarà aquesta renúncia per al trànsit de mercaderies per via d’ample europeu que ha d’unir Algeciras amb el nord d’Europa, al seu pas per València? 

Doncs que els AVEs procedents de Madrid i d’Alacant hauran de passar obligatòriament per l'”ull d’agulla” que ja és ara el túnel de la Serreria, un túnel ferroviari que va ser construït en els anys vuitanta del passat segle per a trens convencionals i amb només dos carrils, i que discorre pels barris marítims de València.

Amb aquesta decisió, el túnel de la Serreria haurà de suportar el pas del trànsit de rodalies, el servei de mercaderies del port de València, els trens de llarga distància (com l’Euromed), i ara a més els AVEs de Madrid i Alacant cap a Castelló i també el tràfic de mercaderies del Corredor mediterrani… i tot això per dues úniques vies per ambdues direccions!
Ni els mateixos Germans Marx haurien pogut imaginar una situació similar per la seua hilarant escena de la cabina en la seua pel.lícula “Una nit a l’òpera”!

I com es va gestar aquesta autèntica punyalada per l’esquena que suposa aquesta renuncia de Rita Barberà per València i el Corredor mediterrani?

La seqüència d’esdeveniments va succeir, més o menys, així:

El passat 18 de desembre la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, va visitar València i es va entrevistar, entre altres, amb el President Alberto Fabra i amb l’alcaldessa de València, Rita Barberà (veure la crònica de la visita en un post meu anterior “La visita de la ministra Ana Pastor a València, el Corredor mediterrani, la peixatera del Mercat Central i la nova varietat de gamba “ratllada de Dénia tota grossa” anomenada Rita Barberà“).

L’endemà, el 19 de desembre, i sense que hi haguera cap declaració prèvia per part de la Ministra espanyola, Rita Barberà declarava en una roda de premsa que renunciava a que es construïra el túnel passant per baix de la ciutat, el qual, a més de servir per connectar directament els AVEs procedents de Madrid i Alacant amb Castelló, anava a evitar que l’Estació central de València funcionara com un autèntic “fons de sac”.
Les raons de la renúncia: l’enorme inversió que suposava la realització del túnel.

El dia 20 de desembre la Consellera Isabel Bonig comentava a les Corts valencianes, després d’assistir a la votació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2013, que considerava “una proposta realista” la realitzada el dia anterior per part de l’alcaldessa de la ciutat, assenyalant a més que des de la Generalitat eren conscients que en aquests moments de “dificultat econòmica” la seua execució no era viable.
La Consellera va ser preguntada també per les declaracions que havia fet el dia anterior el President de la patronal taulellera ASCER, Joaquín Piñón, qualificant de “chapuza” el projecte del tercer carril del Corredor Mediterrani (veure al respecte el meu post anterior “El tercer carril NO és el Corredor mediterrani. L’Associació espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics, des de Castelló de la Plana, denúncia aquest parany espanyol”), a la qual va dir que no compartia aqueixes declaracions i es mostrava “convençuda” que tampoc les compartien la majoria dels empresaris castellonencs.

Aqueix mateix dia el President de la fundació Pro-AVE, Federico Félix, i el President de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, van mostrar el seu suport a la mesura exposada per l’alcaldessa de València, argumentant també els motius econòmics, encara que no ho va fer així l’ex-president de la patronal valenciana, Rafael Ferrando, que va dir que “Això ho haurem de parlar primer…”.

Vista la polèmica que havien alçat les seues sorprenents declaracions, el 21 de desembre Rita Barberà va convocar una roda de premsa per matisar les seues paraules, assenyalant què el que havia dit no suposava una renúncia definitiva a aquest túnel, el qual es podria escometre en un altre moment, sinó què el que ella proposava era una “solució immediata” i “provisional” per a l’execució del Parc Central i per garantir l’arribada de l’AVE a Castelló en la data prevista. “Si hem d’esperar a que estiga fet el túnel passant per confiar que vaja l’AVE a Castelló, podem morir-nos esperant “, va comentar, alhora que ressaltava que “això no vol dir que haja renunciat” al túnel passant perquè el que ella proposava “no és incompatible amb que es faça en el seu moment l’eix passant”.
Així mateix, va aclarir que el plantejament que feia “no és una proposta de la ministra” de Foment, Ana Pastor, explicant que aquesta sorgia després d’haver tingut coneixement d'”unes desafortunades declaracions d’un membre del Ministeri dient: no podem escometre túnels com els de sota el Guadalquivir i els de València”.
Rita Barberà va corregir a la Consellera Isabel Bonig, qui havia declarat que la idea de renunciar al túnel passant havia partit de la ministra de Foment, Ana Pastor. «No és una proposta de la ministra, la consellera es va confondre i ja he parlat amb ella».

Aquest mateix dia, el president de la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana, Manuel Miñés, li esmenava la plana a l’alcaldessa en declarar que l’alternativa proposada per ella “no ha de invalidar el túnel ferroviari de passatgers d’alta velocitat i Rodalies sota el centre de València “, ja que deixar la principal estació de la ciutat com a terme i no com passant «no només afecta a l’AVE a Castelló, sinó a tot el trànsit ferroviari nord-sud», per considerar finalment que el moviment de entrada i eixida per la mateixa via era «tercermundista».

Fa uns dies, el secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, va descriure la realització del túnel passant com “una necessitat bàsica sense la qual no hi haurà reindustrialització valenciana… No estem d’acord amb l’alcaldessa de València, Rita Barberá, que vol tornar a posar un semàfor roig a Europa en el Corredor mediterrani. Aquesta infraestructura no pot estar sotmesa a més vaivens conjunturals de les diferents administracions i no es pot perdre ni un sol dia més”, va afegir Ximo Puig.

És evident, i així ho avalen organitzacions com el Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana (COIICV) o la FERRMED (associació multisectorial empresarial que actua a manera de «lobby» o grup de pressió, format per entitats públiques i privades, empreses, cambres de comerç, autoritats portuàries, etc, amb l’objectiu d’unir Europa de Nord a Sud mitjançant un corredor ferroviari que connecte les zones de major activitat econòmica i logística), que la supressió del túnel passant per l’AVE sota la ciutat de València convertiria el túnel de doble via del bulevard de Serreria en un nou “coll d’ampolla” en les comunicacions amb el continent, ja que tot el trànsit ferroviari nord-sud de la façana mediterrània hauria de passar per l’ull d’agulla de Serraria.
L’estesa del tercer carril entre Portbou i València per al 2015, amb la finalitat que per la via convencional (ample ibèric) puguen circular trens de mercaderies d’ample internacional amb destinació a Europa, col.lapsaria si es fa passar per aquest túnel l’AVE a Castelló, un AVE que, per cert, no seria ni d’alta velocitat, ja que el tercer carril no suporta velocitats superiors a 130 km/h.

I més sabent que quan unes mateixes vies ferroviàries comparteixen transport de passatgers i de mercaderies, sempre té prioritat el primer, de manera que la circulació de mercaderies pel Corredor mediterrani quedaria limitada quasi exclusivament a hores nocturnes.

Francisco García Calvo, especialista del COIICV en temes ferroviaris, va declarar que “és impossible que les dues vies de Serreria puguen absorbir els trànsits diaris de rodalies, AVE, Euromed i mercaderies, a més del manteniment”.
Per evitar aquest nou “tap” d’Europa, el President de Ferrmed, Joan Amorós, va exigir que la “circumval.lació oest de rodalies de València es faça ràpidament, ja que l’actual corredor ferroviari entre aquesta ciutat i Barcelona necessita de quatre vies… Si no es fa res, aquest tram quedarà saturat en sis o set anys”.

Així doncs, si no teníem ja poc amb el boicot històric al qual els successius governs espanyols han sotmès al Corredor mediterrani (veure el meu post “El Corredor mediterrani a València…The Neverending story), només ens faltaven els comportaments submisos i obedients dels polítics del govern valencià, alineats amb els dels seus amos de Madrid.

Quins interessos defen vosté, senyora Barberà?… Perquè els dels valencians és clar que no!
Vergonya, senyora batllessa, vergonya…!

Patraix, València (L’Horta), a 6 de gener de 2013.