La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Patraix, nit màgica de foc i dimonis a ritme de tabalet i dolçaina.
Patraix és el meu barri. És el barri on he viscut una bona part de la meua existència.
Un barri amb una llarga història.
Des del Petrarios d’origen romà, el Petrair de l’època islàmic, el Petraher que apareix documentat en el Llíbre del Repartiment de Jaume I en 1.238 al Patraix actual, sempre ha estat immers enmig de l’exuberant horta que envolta (envoltava, parlem amb propietat!) la ciutat de València, ha passat de ser alquería islàmica a senyoriu cristià j baronia, per constituir-se finalment en municipi independent en 1812 arran de l’abolició definitiva dels senyorius amb el nou règim liberal.
En 1870 va acabar la seua independència i es va convertir en barri de la ciutat de València, fins ara.
Pels seus carrers i edificis han passat o s’han allotjat importants personatges històrics, com ara Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, Felip II, l’Arxiduc Carles o Blasco Ibáñez, entre d’altres, i s’han succeït importants esdeveniments, com la utilització de la màquina de vapor per primera vegada en la indústria espanyola o la fundació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) en una reunió clandestina succeïda en un llogaret de la seua horta.
Malauradament tampoc es lliurà dels bombardejos franquistes durant la guerra civil, durant els quals van morir diversos veïns del barri, entre ells alguns xiquets.
Des de fa uns anys la nit del 8 al 9 d’Octubre, el casc històric de Patraix, construït al voltant de la seua gran plaça es converteix en un lloc màgic.
Patraix té bona fama de ser un barri reivindicatiu, un barri on l’esquerra nacionalista trau a sovint alguns dels seus millors resultats a la ciutat de València.
A Rita Barberà li agrada més aviat poc vindre a passejar pels seus carrers, arran de les nombroses vegades que ha estat escridassada i increpada pels seus veïns.
Rita és una persona “non grata” al nostre barri, almenys per a bastants dels seus habitants.
En el marc de les festes del barri, organitzades per l’AAVV de Patraix, el correfocs aplega desenes de dimonis que corren i ballen per tota la plaça embolicats en dolls d’espurnes, i amb ells centenars de patraixers i de persones vingudes d’arreu de la ciutat i de fora.
El tabalet i la dolçaina acompanyen en tot moment aquesta nit mágica, una autèntica festa del foc netament nostra.
Hi quedeu tots convidats!
Si hi veniu, no vos penedireu!
Patraix, a 11 d’octubre de 2013.