Crec que la iniciativa pressa per l’ajuntament d’Alcoi és valenta i digna de ser copiada per altres corporacions, que s’hi troben a gust omplint les butxaques d’antics polítics que ja han abandonat la pràctica política, però que es resisteixen a deixar la via de l’enriquiment personal. Si a tot açò s’afegeix una regulació democràtica i participativa, en què el poble pot ajudar a decidir sobre el seu futur, millor que millor, que la cosa suposa benefici per a tots, directa i indirectament. Seria molt beneficiós donar difussió a aquesta messura de l’ajuntament d’Alcoi, per encetar el cami de noves iniciatives en altres ajuntaments que viuen enquistats en mètodes antics que es mostren terriblement perjudicials per a les arques públiques i les butxaques dels contribuients.
La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 1 de març de 2014
Ontinyent (La Vall d’Albaida) planta cara a l’oligopoli energètic espanyol.
Fa unes setmanes l’ajuntament d’Ontinyent, capital de la comarca de La Vall d’Albaida, va posar en marxa una iniciativa pionera de consulta a la ciutadania, anomenada “Ontinyent Participa”, en la qual els veïns de la localitat podien votar per Internet quines haurien de ser les prioritats en els projectes i actuacions proposades pel Consell de la Ciutat a l’hora de realitzar les inversions amb diners públics, en concret per una quantitat de 350.000 euros.
El resultat d’aquesta iniciativa va ser que més de 5.000 veïns de la localitat van prioritzar amb els seus vots les inversions municipals del seu ajuntament. Des de l’ajuntament es va destacar la “gran acollida” a la iniciativa i l’elevada xifra de vots obtinguda, “i més tenint en compte que és la primera vegada que es fa alguna cosa així. Els veïns han tingut la possibilitat de decidir i involucrar-se en una nova manera d’entendre la democràcia participativa, estem marcant el camí amb un procés històric que ha estat notícia a nivell estatal, i estem molt satisfets “, va dir un dels seus regidors.
Les votacions havien suposat la culminació d’una tercera fase dins d’un procés que donava continuïtat a l’aposta per la participació dels ciutadans prevista a la Carta de Participació Ciutadana presentada pel consistori municipal el gener de 2013. El treball sobre el procés de priorització de projectes havia començat l’octubre de l’any passat, tenint lloc primerament una “fase d’informació” als ciutadans, mitjançant quatre assemblees ciutadanes en diferents barris del poble, per a després en novembre tindre tingut lloc una segona “fase de formació” amb una jornada formativa en què van participar tècnics i responsables polítics.
I finalment s’havia arribat a la “fase de decisió”, que havia permès una participació directa i efectiva de la ciutadania en l’elecció de les inversions a realitzar a càrrec del pressupost municipal de 2014.
I finalment s’havia arribat a la “fase de decisió”, que havia permès una participació directa i efectiva de la ciutadania en l’elecció de les inversions a realitzar a càrrec del pressupost municipal de 2014.
Una cosa, per altra banda, que hauria de ser normal en qualsevol societat amb fonaments realment democràtics, però que malauradament en la democràcia de “tot a cent” d’aquesta trista i fosca Espanya “una grande-y-libre”. en què donar la veu i el dret a decidir als ciutadans és motiu de persecució i d’amenaces de tot tipus, resulta sorprenent però que, malgrat la seua excepcionalitat, aporta una mica d’aire fresc en el viciat ambient pseudo-democràtic que es respira en l’estat-nació espanyola.
Però aquests dies novament l’ajuntament d’Ontinyent ha pres una decisió de profund calat democràtic i mediambiental, en la qual la aposta ha estat per allò que es considera una energia “més barata i responsable” amb el medi ambient i el territori, com és la generada per les cooperatives.
Aquesta aposta es materialitzarà en breu amb l’adjudicació del 65% del subministrament elèctric per a serveis i edificis municipals a la Unión Electro Industrial (SLU). L’altre 35% romandrà adscrit a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR).
D’aquesta manera l’Ajuntament d’Ontinyent abandona el denominat “oligopoli elèctric”, format per les grans empreses del sector (Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa), per a passar a adjudicar la major part del seu subministrament d’energia elèctrica amb una empresa del sector cooperatiu.
D’aquesta manera l’Ajuntament d’Ontinyent abandona el denominat “oligopoli elèctric”, format per les grans empreses del sector (Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa), per a passar a adjudicar la major part del seu subministrament d’energia elèctrica amb una empresa del sector cooperatiu.
L’adjudicació a aquesta cooperativa de distribució d’electricitat es va fer mitjançant un concurs obert, al qual es van presentar tres empreses: Electro Industrial SLU, Endesa Energia SA i Aura Energia SL, presentant aquestes dues últimes ofertes per imports superiors.
L’aposta per la energia de les cooperatives suposarà per al municipi un estalvi directe de 70.000 eures, als quals caldria sumar-hi altres 500.000 euros aconseguits amb altres gestions de la Regidoria de Sostenibilitat.
Aquesta iniciativa, descentralitzadora i ecològica, vol constituir-se en un exemple perquè altres ajuntaments de la comarca i del País vegen que és possible un model de consum millor i més econòmic.
Segons han reconegut els portaveus municipals, amb aquesta acció també han volgut donar un toc d’atenció a empreses que, com Iberdrola, “han tingut una actitud prepotent i han fet molt de mal a comarques” com la Vall d’Albaida.
El professor Josep Fontana, en una recent conferència titulada “El futur és un país estrany“, va dir que “Els caps d’estat i els funcionaris elegits per al congrés (parlava del EEUU, però és extrapolable a qualsevol país) són avui en gran mesura irrellevants. Són els “lobbyists” els que escriuen els projectes de llei i aconsegueixen que s’aproven. Els “lobbyists” asseguren als polítics els diners per eixir elegits a les urnes i els donen treball quan deixen la política. Els que tenen el poder avui són els membres de la reduïda elit que administra les grans empreses”.
I a l’Estat espanyol uns dels principals “lobbyists” que hi han, a hores d’ara, són precisament les companyies energètiques.
Aquestes companyies s’han constituït des de fa dècades en una “casta”, una élit de poder i d’extraordinària influència sobre el govern espanyol, que té els seus arrels en els mateixos inicis del franquisme i, fins i tot, anteriors.
Antonio María Oriol i Urquijo (Hidroelèctrica, avui iberdrola), Juan March, conegut com el “banquer de Franco”, fundador de Forces Elèctriques de Catalunya SA (FECSA), absorbida el 1996 per la multinacional Endesa (passant el 2002 a denominar Fecsa-Endesa), i Pedro Barrié de la Maza, el Comte de Fenosa, qui va crear el 1943 l’empresa d’electricitat Forces Elèctriques del Nord-Oest SA (FENOSA), avui part d’Unión Fenosa, són tres dels principals fundadors d’aquesta elit que segueix manejant els fils del poder a hores d’ara en aquest país.
Com a pagament als favors rebuts, ací tenim la interminable llista d’expolítics influents que han utilitzat les ben greixades “portes giratòries” creades per aquestes poderoses empreses per acabar treballant com a “assessors” o amb una cadira als seus consells d’administració, cobrant-hi generosos salaris:
ENDESA: J.M ª Aznar, Rodolfo Martin Vila, Elena Salgado, Pedro Solbes, Miquel Roca.
ACCIONA: Javier Solana, C. Espinosa dels Monteros.
IBERDROLA: Ángel Acebes, M. Amigó.
ABENGOA: Josep Borrell, J. Dominguez, M. de Vicente Tutor, R. Escuredo, R. Martinez Rico.
XARXA ELECTRICA ESPAGNOLA: Ana Cuevas Tello, Miguel Boyer, José Folgado.
REPSOL: Josu Jon Imaz, L.C. Crisser, Mario Fdez Pelaz.
GAS NATURAL FENOSA: Felipe González.
ENAGAS: Marselino Oreja.
HC ENERGIA: Ana Palacio.
ISOFOTON: Teresa Rivera.
Són els sicaris, molt ben retribuïts, d’una casta extractiva que governa el país des de les bambolines.
Fa poc més d’un any Muro d’Alcoi es va convertir en el primer municipi de l’Estat espanyol a aplicar dins del seu territori municipal iniciatives de govern basades en l’anomenada “Economia del bé comú“, un model d’economia més humana, que muda la competitivitat per la cooperació, i el lucre pur i dur per valors i benestar.
Ara Ontinyent, un altre municipi valencià, està apostant per governar duent a terme pràctiques profundament democràtiques, basades en la democràcia participativa i guiades per principis de sostenibilitat energètica i bones pràctiques mediambientals.
Ara Ontinyent, un altre municipi valencià, està apostant per governar duent a terme pràctiques profundament democràtiques, basades en la democràcia participativa i guiades per principis de sostenibilitat energètica i bones pràctiques mediambientals.
Dos paradigmes que haurien de servir de guia per estendre arreu del nostre País formes de governar i de concebre la política profundament democràtiques i allunyades de les existents en la fallida democràcia espanyola.
Patraix, València, a 1 de març de 2014.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent