La paella mecànica

Per fi ho han aconseguit. O almenys això ho pensen.
Tant se val per a ells, gent com Fabra o Rita què ni saben ni volen parlar el valencià. Per a què volen una televisió pública que parle en valencià?

El 1984, quan es va crear la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), i quan encara se li presumia un cert esperit democràtic a la transició (que el temps s’ha encarregat de demostrar que no va ser així), els polítics valencians d’aleshores què van crear aquesta televisió pública li van atribuir les atribucions pròpies d’un servei públic orientat a la promoció de la llengua del País i a l’articulació social del territori que va des del Sénia al Segura , i a més un esperit què observava els principis de veracitat, imparcialitat i respecte al pluralisme polític, cultural i religiós.

Prova d’això és la redacció d’aquell articulat de l’Estatut de RTVV, en el qual en el seu article 4 es poden llegir coses com aquestes, tan increïbles què a hores d’ara ens poden semblar fins mentida:

“1. Els informatius de RTVV i RAV són veraces, imparcials i objectius, defensors de la democràcia pluralista, i assumeixen el compromís de guardar l’ordre democràtic i legal establert en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Dins d’aquest marc acollirà totes les tendències, excepte aquelles que propugnen la violència, la xenofòbia, el racisme o qualsevol altra actitud inconstitucional per al compliment de les seues finalitats.

 2. Per garantir la promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, els programes elaborats pels serveis informatius de TVV i RAV s’emetran en valencià, respectant la Llei d’Ús i Ensenyament del València i les seues normes d’aplicació, seguint els criteris utilitzats en el moment de l’aprovació d’aquest Estatut per la Junta Qualificadora de Coneixements del València de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

 3. Els membres de la Redacció d’Informatius de TVV i RAV rebutjaran qualsevol pressió de persones, partits polítics, grup econòmics, culturals, religiosos, socials o ideològics que tracten de posar la informació al servei dels seus interessos. La independència de la no manipulació de les notícies són una garantia per als drets dels espectadors / oients, la seua salvaguarda constitueix la raó última del treball de la Redacció.

6a. Cap membre de la Redacció de TVV i RAV no podrà esbiaixar o distorsionar informació per a afavorir amb això, directa o indirectament, els seus interessos personals, ideològics o de qualsevol altre tipus, o de persones relacionades amb ell.

6b. Cap membre de la Redacció de TVV i RAV podrà rebre diners de persones o institucions alienes a l’Empresa com a contraprestació, gratificació o recompensa per les tasques que efectua a compte i per càrrec del mitjà per al qual treballa. Tampoc podrà rebre regals o donacions el valor dels quals supere les habituals fórmules de cortesia”. 

El PSPV governava llavors la Generalitat, i malgrat aquestes directrius tan vàlides va cometre un error que amb el temps resultaria nefast: convertir aquest nou mitjà de comunicació públic en un negociat més de Presidència de la Generalitat, obedient a les “orientacions” de les quals es devia cenyir el director de torn, ja que en això li anava el seu lloc de treball.

La fórmula va funcionar més o menys sense grans escàndols fins que, el 1995, el PP guanyà les eleccions autonòmiques i de seguida va manifestar el seu propòsit de mantenir-se al poder durant molts anys a qualsevol preu.
I per a això no dubtà a posar al seu servei exclusiu la televisió valenciana, accentuant el seu control i manipulació fins a extrems certament esperpèntics, com tots sabem ara.
 

La ruïna deliberadament provocada, fins arribar a un dèficit de 1.300 milions d’euros, no ha estat la conseqüència d’una administració deficient (que també), sinó del resultat buscat d’un pla metòdic pensat per provocar i justificar així la seua privatització.
El llavors President de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va declarar al maig de 1996 en una entrevista que “la televisió és l’últim bastió en el qual estan resistint els socialistes”, i va afegir-hi un desig personal: “És més, vull privatitzar-la quan s’aprove la llei corresponent”. Ell no ho va aconseguir, però sí que ho ha pretès fer Alberto Fabra.

El esbojarrat clientelisme, el malbaratament pressupostari i la porqueria informativa no s’expliquen d’una altra manera.
El PP sempre ha pensat que externalitzant-la en la seua totalitat o per parts, la RTVV sempre acabaria en mans d’amics, tal i com ha esdevingut amb els canals i emissores que ha atorgat al seu arbitri. Amb això, a més, compleix amb el seu obstinat propòsit demolidor del sector públic.

L’ERO il.legal que acomiadava mil treballadors formava part d’aquesta estratègia. La decisió d’ahir del Tribunal de Justícia valencià l’ha posat en evidència.
 

En no poder complir amb el seu propòsit privatitzador, la tanca i amb això, un cop més, es passa pel folre els interessos del poble valencià, les seues llibertats i fins a la mateixa democràcia. El que els importa tot això a aquesta casta de corruptes antivalencians!

No al tancament d’RTVV!             

Solidaritat amb els seus treballadors!

Patraix, València, a 6 de novembre de 2013.