La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
#metro valència: 7 anys i mig = 90 mesos = 2.700 dies al País on els seus polítics volen fer veure que mai no passa res.
Ahir al vespre hi havia una nova cita per a la ciutadania valenciana. Es complien set anys i mig d’un terrible accident de metro que va canviar la vida de moltes persones i la percepció de moltes altres.
I allà novament estava jo, a la plaça de la Mare de Déu de València, envoltat de milers de valencians, compartint el dolor de les famílies, acompanyant els membres de l’Associació de víctimes del metro de València i clamant per allò que els actuals governants del País Valencià no han conegut mai: dignitat, lleialtat, honestedat, decència, …
I des d’aquella fatídica data, un 3 de juliol de 2006, un intent d’anestèsia col.lectiva va ser posat en marxa per uns governants canalles, infames, perversos i indignes, injectant una bona dosi de mentides i manipulació en els seus mitjans lacais de comunicació i en totes les seues compareixences públiques per tal d’intentar adormir a tota una societat i fer-la creure que allà no havia passat res, que tot havia estat un error fatal, un error humà. I compte per paga, mort el maquinista del tren, el culpable de l’accident, tot hauria d’acabar ací.
Mort el gos, s’acabat la ràbia, ens van intentat fer veure.
Però no ho han aconseguit.
Perquè després de 7 anys i mig de silenci, mentides, manipulació, baixesa, vilesa i d’oprobi…
… després de 90 mesos d’ignomínia, vergonya, traïció, ultratge, indignitat i de perversitat…
… després de 2700 dies de silenci, traïció, deslleialtat, traïdoria, maldat, afront, deshonor i d’injúries… ahí seguim tots plegats denunciant la seua infàmia, clamant justícia i demanant la seua dimissió.
La infàmia d’el govern d’un país on els seus polítics volen fer veure que mai no passa res.
Un govern que no pot estar ni un dia més al capdavant de la Generalitat de tots els valencians.
Patraix, València (L’Horta) a 4 de gener de 2013.