La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
L’indult d’Hernández Mateo, la doctrina Parot i la doble moral del PP.
Quan el PPCV va decidir arreplegar signatures durant una sessió de les Corts valencianes per demanar l’indult d’un delinqüent polític com és l’exalcalde del PP de Torrevella, amb una condemna en ferm de 3 anys de presó, va traspassar una nova línia roja (i en van… !).
I la seua petició finalment va resultar. El Tribunal Superior de Justícia valencià va acordar suspendre aquesta pena fins que el Govern espanyol, també en mans del PP, resolga la petició d’indult…. el llop a cura del corral d’ovelles!
O siga, que com és de la casta política espanyola i a sobre té diners, et mereixes un indult! Aquest és el sentit que té de la justícia el PP!
Encara estem assistint al vergonyós i lamentable espectacle que va propiciar la sentència del Tribunal de Drets humans d’Estrasburg contra la Doctrina Parot, quan tota la dreta (i no tan dreta) política i mediàtica espanyola va carregar contra ella i contra els presos que, després d’haver complert rigorosament les seues sentències en la presó, haurien de ser posats en llibertat d’acord a llei.
“Molt coherent” per part del PP aquesta actitud cap a persones que han complert les seues condemnes, mentre ells mateixos signen indults per salvar de la presó a persones condemnades.
I no sols per al PP, sinó també per a aquesta Espanya on el aparell jurídic-polític-legislatiu-partidocràtic-mediàtic-administratiu-educacional-militar està viciat des de la seua creació original a la Constitució de Cadis fa 200 anys.
Qui parla de què cal tindre paciència i tendir ponts cap a l’enteniment i la concòrdia amb la “nació espanyola”?
Açò no té remei. L’aparell institucional espanyol sencer està podrit fins a la medul.la, i els que el dominen ho volen així per sempre per tal de poder seguir gaudint dels seus immensos privilegis, en detriment de la immensa majoria de la ciutadania.
Com li va dir Ramón Tremosa a Durao Barroso en una ocasió: l’autonomia que ens cal és la de Portugal!
Patraix, València (L’Horta), a 14 de desembre de 2013.