La paella mecànica

La cita era ahir a les sis de la vesprada en les tres capitals valencianes.

A aqueixa hora la plaça de Sant Agustí de València era ja un formiguer humà. Milers de persones érem allà estretes com en llaunes de sardina, perquè a la senyora alcaldessa no li havia donat la gana tallar el trànsit que accedeix a la plaça des dels carrers de Sant Vicent i Xàtiva, com es fa habitualment en altres manifestacions.

Potser si ens haguerem vestit de fallers o posat una sotana hauria manat tancar al trànsit rodat de tot el centre de la ciutat perquè ens poguérem manifestar a gust, però no, ahir érem una manifestació incòmoda per al PPoder.

Qui ho diria fa només una setmana! Desenes de milers de persones eixint al carrer en suport de Canal Nou, i Canal Nou posant a parir a Fabra i a tot el seu partit de lladres i corruPPtes. El món a l’inrevés!

N’hi érem molts, potser 50 o 60.000 persones, un riu de gent omplia de gom a gom el recorregut des de Sant Agustí fins la Plaça de la Mare de Déu.

RTVV havia estat anunciant repetidament la manifestació per ràdio, TV i a la seua web diversos dies, la qual cosa ja garantia en bona part l’èxit de la convocatòria. Això que no ho havia fet mai anteriorment.
Els meus sentiments eren contradictoris. Desenes de manifestacions anteriors a favor de TV3, de la llengua i dels drets nacionals del poble valencià, en contra de les retallades en sanitat, educació o dependència, clamant justícia per l’accident del metro, el 15M, etc… totes elles havien estat deliberadament invisibilitzades per aquesta cadena. Però ara tot era diferent, els seus treballadors n’havien pres el control per fer ressò de la seua situació laboral, la qual cosa passa també per defensar l’existència de la pròpia RTVV pública, fins ara ni democràtica, ni plural, ni de qualitat, ni en valencià (cada volta menys), però que tots ara, treballadors i ciutadans volem donar-li la volta com un mitjó i convertir-la en el que hauria d’haver estat des un principi, tal i com figura en els seus estatuts: democràtica, plural, de qualitat i en valencià, i sobretot una eina de cohesió social per al nostre poble.

Obrint la manifestació una pancarta: “#RTVVnoestanca. És la teua”. I darrere milers de persones portant tot tipus de banderes que feien evident la transversalitat de la reivindicació: senyeres blaveres, blaveres amb estrela, quatribarrades, estelades, republicanes,… l’”estanquera”? No, collons, ni hi era ni s’hi l’esperava, crec que es va haver de quedar pel camí allà per Almansa, d’on no hauria d’haver passat mai a les nostres terres.

Durant el recorregut un plató radiofònic i televisiu mòvil que entrevistava a personatges com Vicent Torrent d’Al Tall o el cantator de Xàtiva Feliu Ventura… aquest no era “el meu” Canal Nou!

Periòdicament el recorregut s’aturava per muntar una muixeranga, de vegades dues simultànies i de fins i tot en moviment. I crits constants de “RTVV no es tanca” i de “Fabra dimissió”. Indignació per tot arreu.

Els treballadors de RTVV i la ciutadania que ens oposem al seu tancament ho hem deixat molt clar avui. 

No només no volem que no es tanque, sinó que volem que no es privatitze i mai acceptarem una marxa enrere, un retorn pactat a l’estatus quo anterior, és a dir, pública però controlada.
No tornarem a empassar, de cap manera ho hem de tornar a permetre, hauran de passar per sobre de tots nosaltres.

Però l’enemic (i aquest sí és l’enemic!) que trobarem enfront nostre és molt poderós i va a utilitzar totes les armes al seu abast per impedir-ho. Les armes que li proporciona aquesta “democràcia” feta a la mida dels interessos dels poderosos, no dels del poble.
Una RTVV lliure i democràtica que escape al control del PPoder valencià i que no represente un negoci per a les productores privades amigues dels seus amics, és una cosa que no van a permetre.

L’espurna va encendre la metxa valenciana fa tan sols tres dies, i la flama avui ha començat a estendre’s pels carrers de les nostres ciutats i ha d’anar creixent si volem fer-los front pacíficament però units i de manera ferma, sense donar un sol pas enrere.

Hem d’anar pensant ja en el color de la samarreta que ha d’identificar nostra “revolta” contra el règim del PP valencià? 

Descartats el verd i el groc, ja utilitzats a les Illes i al Principat, i el blau per raons òbvies (no volem que se’ns conega com els blavers!), el roig de l’armilla dels treballadors de RTVV va bé?
És una proposta, tant de bo puguem veure que desenes de milers d’armilles rojes han pres els carrers de les ciutats i pobles de nord a sud del territori valencià contra la dictadura de Fabra i dels lladres que ens han entrat per Almansa.

En el apunt podeu veure algunes fotos preses per mi durant la manifestació d’ahir.

Patraix, València (L’Horta), a 10 de novembre de 2013.