La paella mecànica

Fa unes setmanes, la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública al l’Estat espanyol va fer públic un comunicat què, pel seu interès, vull sumar-me a la seua difusió a través d’aquest bloc:

“La directora de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Margaret Chan, va presentar recentment a Pequín l’Informe Mundial de la Salut de 2013, en el que s’insta a tots els països del món a continuar amb els esforços per aconseguir una cobertura universal de la població pels sistemes sanitaris públics.

En l’informe s’especifica que l’OMS té l’obligació de facilitar que tots els països compartisquen aquelles experiències que més èxit hagen assolit en matèria sanitària, encara que el finançament i el compromís per desenvolupar els sistemes de salut i la cobertura universal de l’atenció depenen de la voluntat de cada govern. Finalment la directora general d’aquest organisme de les Nacions Unides, afirma que la cobertura universal és el concepte més poderós que la salut pública pot oferir i suposa l’eina fonamental per consolidar els avenços sanitaris assolits en els últims anys.

Mentre les economies dels països emergents com Brasil, Índia i la Xina -les potències econòmiques dels propers anys- han incrementat les seues inversions en sanitat al voltant d’un 5% anual al llarg de l’última dècada -el que suposa un 50% en el seu conjunt- com una de les bases per assegurar el seu desenvolupament econòmic i social, a Espanya i altres països de l’Europa desenvolupada s’estan posant en pràctica una política destinada a retallar, desmantellar i privatitzar els seus sistemes sanitaris, malgrat que aquests han garantit el benestar social de les seues poblacions i han garantit la pau social europea durant els últims 70 anys, acabant amb les guerres que periòdicament assolaven el continent.

Les polítiques neoliberals promogudes dels organismes que regeixen la Unió Europea estan obligant als països que la integren a adoptar mesures d’austeritat i de retallades en els serveis públics que estan ofegant les seues economies i que les han conduït a una recessió crònica sense aspecte de eixida. La majoria de les mesures estan orientades a reduir la despesa i l’endeutament públic, mitjançant el desmantellament dels pilars de l’estat del benestar com són l’educació, la seguretat social i la sanitat pública (universal, accessible i equitativa).

Fins ara el Sistema Nacional de Salut ha garantit al nostre país l’accés universal als serveis de salut de tota la població, amb un nivell de qualitat més que raonable i una despesa plenament assumible (al voltant del 6% del PIB), un dels més baixos dels països desenvolupats (molt per sota del 16% del PIB dels Estats Units, que tot i això deixa sense el dret a l’atenció de salut a una part important de la seua població).

No obstant això, la política sanitària de l’actual govern està dirigida a retallar la despesa sanitària pública (més de 7.000 milions d’euros en l’últim any), introduir el copagament, reduir l’oferta de prestacions (cartera de serveis) i a desmantellar i privatitzar els serveis sanitaris .

El Reial decret llei 16/2012 de mesures per garantir la sostenibilitat del sistema junt a de la Llei Orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, estan sent els principals instruments per posar en marxa aquesta estratègia. El nucli dur de les mesures està adreçat a introduir els copagaments, reduir la cartera de serveis i prestacions del sistema (pendent de desenvolupament normatiu, tot i que algunes mesures com el pagament d’ambulàncies o pròtesi ja es posen en marxa), eliminar el dret universal a l’assistència sanitària i reduir la despesa sanitària.

Aquest Decret vulnera de manera flagrant la Constitució espanyola i la Llei General de Sanitat, en vincular el dret a l’assistència a la cotització laboral en comptes de a la residència al país. Això ha suposat la pèrdua d’aquest dret a importants col.lectius socials com els joves majors de 26 anys que mai han treballat, les mestresses de casa divorciades i els immigrants que treballen en l’economia submergida (encara que de manera transitòria i amb la finalitat de prevenir un esclat es manté la possibilitat d’accedir a la targeta sanitària als joves i mestresses de casa per baix de determinats ingressos, i en algunes CCAA s’ha proporcionat documents provisionals als immigrants que treballen en l’economia submergida), encara que s’ha eliminat de manera definitiva el dret a l’assistència sanitària, almenys per ara.

 

Conseqüències i resultats de l’aplicació d’aquestes mesures.

Com advertia l’OMS en el seu Informe del 2013, en molts països milions de persones passen dificultats perquè no tenen accés a l’assistència sanitària que necessiten o perquè han de pagar els serveis de salut. Aquesta situació contribueix a que en aquests països les taxes de mortalitat evitable siguen molt elevades i a que l’esperança de vida estiga molt per baix de les dels països desenvolupats, afavorint l’augment de la pobresa.

A Espanya la política de retallada sanitària i de supressió de la universalitat d’accés assistència sanitària està tenint conseqüències per a la salut de la població:

• En una recent estudi de la FADSP s’ha objectivat que el 16,8% dels pensionistes i el 27,3% de les persones de menors ingressos, no retiren tots els medicaments que els prescriuen els facultatius als centres públics.

• Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2012 la mortalitat va augmentar a l’Estat espanyol un 4,6%, el que és el primer indici de la repercussió de la crisi i les retallades en sanitat sobre la salut de les persones. Les anàlisis de les sèries de dades dels darrers anys mostren un increment de la mortalitat per 2012 d’un 2% més de l’esperada sense les retallades.

• L’esperança de vida s’ha reduït, per primera vegada, en dues dècimes al total de la població (de 82,3-82,1 anys), sent aquesta reducció sobretot a costa de la disminució en el grup de les dones.

Alhora les retallades en assistència sanitària i sociosanitària estan reduint les oportunitats de treball, calculant-se en més de 200.000 els llocs de treball per personal qualificat en aquest tipus d’atenció que s’han deixat de crear per les retallades i que haurien contribuït a reduir l’enorme atur juvenil i a acabar amb la desatenció de molts persones amb malalties cròniques i discapacitats.

 

 

Aquest retrocés en el dret a l’atenció sanitària, que va en sentit contrari a les recomanacions de l’OMS d’universalitzar l’assistència, és a més d’injust i irracional des del punt de vista sanitari, un suïcidi per a l’economia del país.

La despesa sanitària a pagar directament per la ciutadania espanyola supera ja el 30% del total, una de les més altes de la Unió Europea, amb un creixement exponencial conseqüència de l’aplicació de la generalització dels copagaments per l’ús dels serveis, la supressió de prestacions i les retallades de la sanitat pública.

L’única explicació a tant despropòsit és que l’actual govern s’ha compromès a satisfer les demandes de la Unió Europea de reduir la despesa pública; afavorir els interessos d’empreses constructores, laboratoris farmacèutics, indústria de la electromedicina, multinacionals sanitàries i fons d’inversió que pretenen apoderar-se dels serveis sanitaris públics, i sobre atendre les demandes de les asseguradores sanitàries de suprimir l’assegurament públic i la universalitat de les prestacions, per forçar els ciutadans a contractar assegurances privades complementaris amb els quals cobrir els riscos i els serveis que el sistema sanitari públic deixés d’oferir a tota la població.

Només una gran aliança social i professional al voltant d’una mobilització social universal podria fer front a la terrible situació que s’acosta per la sanitat pública a Espanya.

Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Publica

Agost de 2013″

Patraix, València, a 3 d’octubre de 2013.