La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
La paupèrrima despesa en R+D+i del Consell evidencia les falsedats i les paraules buïdes d’Alberto Fabra en els premis Jaime I.
Aquesta setmana que termina s’han celebrat a la ciutat de València la 26º edició dels Premis Jaime I.
Aquest premis van ser creats el 1989 per afavorir l’acostament entre les entitats científiques i les empresarials, amb l’objectiu de fomentar la investigació i el desenvolupament científic a l’Estat espanyol.
Els premis, que es concedeixen en diferents disciplines científiques, són atorgats per la Fundació Premis Rei Jaime I, constituïda per la Generalitat Valenciana i la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats.
Cal esmentar que el jurat dels premis està format, ni menys ni més, per 22 Premis Nobel de diferents anys tots ells de les disciplines de medicina, física i química.
Per cert, el nom dels premis és “Jaime I”, i no Jaume I, perquè com tothom sap la ciutat natal de Jaume I, Montpeller, sembla ser que era un enclavament secret de la Corona castellana a França, on es parlava secretament el castellà. Per tant Jaume I era realment Jaime I, el qual sembla que parlava “en la intimitat” el castellà, i no el català, con l’Aznar…
Molta gent i jo mateix, que treballe d’enginyer en un sector de gran inversió en R+D+i (Recerca+Desenvolupament+innovació) com és el de l’automoció, tenim molt clara la idea de què la ciència pot ajudar-nos a trobar respostes a molts dels problemes urgents als quals ens enfrontem: noves formes d’aprofitar l’energia, noves formes de producció i nous productes, nous marcs per entendre com funcionen les societats i com podríem millorar la seua organització.
La transformació de tot aquest cabal de coneixement en la innovació de nous productes, serveis i indústries, és l’única manera de dotar-nos d’un avantatge competitiu en el canviant panorama mundial, i assegurar a llarg termini la prosperitat futura de la nostra societat.
Economistes i científics defensen que “cal apostar per la inversió en R+D+i”… aquest missatge ha estat una constant en les declaracions dels científics i dels Premis Nobels del jurat dels Jaime I, els quals també han expressat la seua “preocupació pel suport a la ciència, especialment a l’espanyola. També han defensat “la importància de la formació per al desenvolupament econòmic i el benestar social, que necessita promoure la ciència i el sacrifici personal. La negligència ha estat una de les arrels de la crisi econòmica actual”, han dit en una declaració pública.
Be, tots sabem a través dels mitjans de comunicació del nul interès que ha tingut en els últimes anys el Consell en defendre la recerca i la despesa en R+D+i al País Valencià.
Tots recordem com fa ara un any es va produir un ERE al Centre d’Investigació Príncep Felip, que va suposar l’acomiadament de quasi 100 investigadors i el tancament de 14 línies d’investigació biomèdica, algunes d’elles reconegudes com de les millors de tota l’investigació europea, mentre que alhora el senyor Ecclestone s’enbutxacava 20 milions en concepte de cànon per la cursa de F1 a València d’aqueixa temporada, i la Generalitat comprava l’empresa Valmor i el seu deute de 30 milions d’euros…
Molts dels investigadors del Centre Príncep Felip van denunciar nombroses irregularitats en la gestió dels diners públics del Centre: compres milionàries de gàbies que mai s’havien utilitzat, construcció de sales estèrils per 1,5 milions i que mai s’havien estrenat, contractació d’un programa informàtic per valor de 227.300 euros que no ha valgut per a res, …
I com es quantifica la despesa de la Generalitat Valenciana en R+D+i?.
Doncs, l’últim informe de l’INE (de 2010) va situar al País Valencià, recordem, un dels territoris de l’Estat amb més indústria i més capacitat exportadora, en la “capdavantera” posició del novè lloc en despesa en R+D+i en relació amb el seu PIB, empatat amb la gran potència industrial i exportadora que és Castella i Lleó! Per baix solament quedaven regions amb molt escàs o nul pes industrial…
I si es pren com a referència la despesa en R+D+i en funció de la població, el País Valencià baixava diversos esglaons més, fins a situar-nos en el furgó de cua a nivell estatal.
Doncs bé, fetes aquestes reflexions i aportades aquestes dades, anem a veure el que va dir en el seu discurs el nostre Molt Honorable i agenollat President de la Generalitat Valenciana.
Alberto Fabra va insistir en la necessitat d’orientar la investigació valenciana a “la productivitat i els resultats” donada la situació de crisi, “que ens servisca per assolir el nostre objectiu: garantir el benestar dels ciutadans i el benefici de les empreses “.
Fabra va dedicar també diversos passatges a exalçar l’esforç del Govern autonòmic per “consolidar un fort sistema de recerca i desenvolupament” (sic)… “Les noves generacions estan aprenent a desenvolupar totes les seues potencialitats dins el millor sistema de formació que s’ha posat al seu abast”, va dir, després de destacar que la Generalitat havia multiplicat per cinc els recursos destinats a R+D+i (sic)….
I dit això, es va quedar com un rellotge, sense que la cara se li caiguera a terra de pura vergonya!!!
El discurs i el seu to va generar estupor fins i tot en molts dels científics que estaven allà reunits, tots sabedors de com ha anat la investigació valenciana en els últims anys…..
No diga Generalitat Valenciana… diga Barbaritat Valenciana!
Patraix, València (L’Horta), a 4 de novembre de 2012.
l’increment de la despesa per la despesa,
sempre ha estat el primer pas per a la fallita de qualsevol enconomia
si no és ben orientada i els resultats no són satisfactoris
només resta un despesa burocràtica major encara soportada
a carrec de la ciutadania i la seva economia.
Cal saber orientar la investigació des de la racionalitat
cap a les necessitats i possibilitats reals del país.