La paella mecànica

En algun moment la ciutadania valenciana hem de despertar del nostre llarg somni de morfeo col.lectiu i dir-ne prou!
Potser ara aprofitant el tiró d’RTVV?
El moment sembla no aplegar mai!

Perquè un fet tan denigrant com el que es va produir ahir en una institució com són les Corts Valencianes, un fet que va sobrepassar amb escreix totes les línies roges hagudes i per haver, no deuriem de permetre-se’ls ni un minut més, si es que encara tenim sang a les venes.

Ahir, mentre a la multi centenària institució valenciana, símbol de les nostres llibertats i de la nostra (minsa) democràcia, es debatia sobre el ‘fracking’, els diputats del PP valencià estaven emprant el seu temps (què li paguem tots de la nostra butxaca) signant una petició de suport per indultar un delinqüent del seu partit condemnat en ferm per la justícia, fent gala així d’un corporativisme que ratlla l’insult i el menyspreu més absolut a tots els ciutadans, tant els què els han votat com els què no.

Aquest individu, un delinqüent, ni tan sols ja “presumpte”, era Pedro Ángel Hernández Mateo, exparlamentari del PP i exalcalde de Torrevieja durant 20 anys.

El passat 22 d’octubre la sala del Penal del Tribunal Suprem havia ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que l’havia condemnat pels delictes de falsificació de documents i de prevaricació administrativa a una pena de 3 anys de presó, a una multa de 10.500 euros i a 9 anys d’inhabilitació per al càrrec d’alcalde «o qualsevol altre de naturalesa electiva en l’àmbit local», segons deia la sentència.

Tot i això, Hernandez Mateo havia fet cas omís a la “doctrina Fabra” i s’havia rigut de tothom en haver-se mantingut aferrat al seu escó de diputat durant tot el temps que va estar imputat, i fins i tot durant el seu judici. Només el va abandonar el dia en què el TSJ el va inhabilitar.

Els delictes els havia comès amb el procés d’adjudicació de les escombraries de l’any 2004 a la unió d’empreses integrada per Necso Entrecanales Cobertes-Grup Generala de Serveis. per 96 milions d’ euros al llarg de 10 anys, que després van acabar resultant-ne més.

El document de petició d’indult que circulava per les Corts havia estat repartit entre les bancades populars per Andrés Ballester, diputat d’Oriola i amic personal del delinqüent, que guardava les còpies d’aquest document en un porta-folis de plàstic.
El full es va repartir cap per avall; algú no el va signar, alguns altres se’l van emportar a casa i molts, sembla que un 85%, el van signar d’amagat per intentar passar desapercebuts. Tot i això, van ser captats per la càmera indiscreta d’algun periodista, tal com apareix a la fotografia d’aquest apunt i que va ser publicada ahir al diari del règim, Las Provincias.

L’argumentació del diputat que repartia el document de petició d’indult no té desperdici. Ha declarat a la premsa que “faria exactament el mateix per un diputat de l’oposició (…) perquè no m’agrada que ningú vaja a la presó”, per afegir desprès que “quan no es parla de corrupció, que és quan algú es porta diners públics, ni d’altres coses greus, com un assassinat”, anar a la presó “està una mica de més” (sic ). És a dir, per a aquest diputat del PP el delicte que ha comès Hernandez Mateu no té res a veure amb la corrupció, i per tant, com tampoc ha comès cap assassinat, no mereix anar a la presó, i per això recolza el seu indult… aquest és el sentit de la política i de la justicia que tenen els diputats del PP de les Corts!

La petició d’indult deia el següent: «Declaro que conozco a Pedro Hernández Mateo y a su familia y manifiesto que durante sus años de alcalde mostró un correcto comportamiento profesional y personal, cumpliendo con sus compromisos con esta ciudad (Torrevieja) y sus ciudadanos, demostrando siempre una gran capacidad de trabajo y alta condición humana. Es por ello, que apoyo el indulto que va a solicitar de la condena que le acaba de ser impuesta por el Tribunal Supremo». O siga, que els diputats del PP manifestaven que Hernández Mateo havia mostrat un correcte comportament professional i personal, malgrat haver estat jutjat i condemnat per greus delictes de corrupció en l’exercici del seu treball!

Si el president Fabra tinguera un mínim de vergonya i de dignitat, hauria d’expulsar immediatament a tots ells per haver signat un document donant suport a un delinqüent condemnat. Però ja ho ha fet per ell el vicepresident José Ciscar, què ha dit que “El Govern valencià en aquests casos, per norma, no hi intervé”, per a assenyalar a continuació que els diputats que han signat ho han fet “a títol individual” (sic).
No ha d’intervindre el govern quan els seus diputats estan signant en les pròpies Corts, durant una sessió parlamentària, un document recolzant l’indult d’un condemnat per corrupció? Un delicte tan estrany al parlament valencià i al seu partit, veritat Sènior Ciscar?
I ho fan a títol individual, en mig d’un ple de les Corts?

El PP està acostumat a botar-se totes les línies roges sense que haja de pagar per això, ni preu polític, ni preu penal.
I davant d’aquestes coses som els ciutadans els que hem de parlar, els que hem d’actuar. Els valencians patim de una llarga letargia de la que ens costa despertar, d’una mena de narcotització col.lectiva que ens han inoculat a través d’uns mitjans de comunicació adoctrinadors i d’una atmosfera de dissimulada tolerància cap a la corrupció, i de la qual només sembla que despertem puntualment i normalment de manera eruptiva, com ho fa un volcà, per després tornar a la inactivitat perllongada.

Ja toca una bona erupció que agrane tot aquest fem.

Patraix, València (L’Horta), a 16 de novembre de 2013.