La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Hui la Unió Europea ha rebut el Premi Nobel de la Pau… Enhorabuena a los premiados!?
Ahir diumenge milers de simpatitzants de partits d’esquerra i de grups de defensa dels drets humans pertanyents a unes 50 organitzacions, es van manifestar a Oslo per protestar contra el lliurament del Premi Nobel de la Pau a la Unió Europea, i acusar la UE de ser antidemocràtica i de mantindre una gran força militar fins i tot quan el poble està patint una brutal recessió econòmica.
“Alfred Nobel va dir que el premi hauria de ser atorgat a aquells que treballin pel desarmament… La UE no fa això. És un dels majors productors d’armes del món“, va declarar una representant de l’organització “Iaies per la Pau”, Elsa-Britt Enger, de 70 anys. Altres guardonats amb el Nobel de la Pau en ocasions anteriors, com Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel i Mairead Maguire, també han considerat que la UE no és mereixedora d’aquest premi.
La Unió Europea rep el Nobel, en paraules del propi Comitè, per “sis dècades de contribucions a l’avanç de la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa” (sic)…
Es poden dir tantes falsedats en menys paraules???
La lectura d’aquesta frase, amb la qual es pretén justificar tan alta distinció donada a la UE, no deixa de produir-me una especial estupefacció, per molt que ja conega la degradació que pateix aquest premi i els seus fastos i celebracions què es fan durant el seu lliurament als “agraciats”.
Perquè l’aposta militarista de la UE no és alguna cosa que romanga amagada en el fons d’algun calaix secret i tancat, sinó que apareix meridianament reflectida en els seus Tractats, en la seua Doctrina de Defensa, en la creació de cossos militars i en el seu desplegament per tot arreu del món, en la despesa militar i en el comportament filo-imperialista de les grans empreses i bancs europeus .
La UE és, sense discussió, un dels grans agents mundials de fabricació de guerres… Aquesta afirmació es fonamenta en diversos fets evidents.
D’una banda, si fem repàs d’alguns articles del Tractat de Lisboa, es poden llegir coses com que “els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seues capacitats militars” a través de la “Agència Europea de Defensa”. A més “l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) seguirà sent, per als Estats membres que formen part de la mateixa, el fonament de la seua defensa col.lectiva i l’organisme d’execució d’aquesta“.
Des de 2007, existeix una Força de Reacció Ràpida de la UE destinada a intervindre fora del territori de la Unió. Està dotada amb 80.000 soldats.
Aquesta aposta militarista per part de la UE respon a la seua necessitat d’assegurar l’accés a nous mercats globals, a recursos energètics i matèries primeres i a tindre àrees d’influència política exclusives que protegisquen a l’euro en els mercats internacionals, això como els seus Bancs i grans corporacions transnacionals.
Tot això es reflecteix en l’estratègia de la Unió “Europa global: competint en el món”.
A Europa, l’augment de la despesa militar en aquest últim decenni ha estat d’un 16%, el que ha contribuït a que la despesa militar mundial siga igual als ingressos econòmics del 49% de la població mundial!
A més, 76 de les 100 primeres firmes que venen armes són europees o nord-americanes.
I en tot aquest marc, els bancs amb seu a la UE, com el BBVA, juguen un paper fonamental.
Perque el BBVA finança a part dels majors fabricants mundials d’armes (incloses les nuclears): Boeing (primera), EADS (sisena) i Thales (desena), empreses que el Govern de Noruega ha exclòs dels seus Fons Públics. A més, el banc continua sent accionista de manera directa o indirecta d’empreses espanyoles d’armament com Indra, Ibérica del Espacio, Rymsa, Inmize i Hisdesat.
La image que projecta la UE és, a més, la d’un ens que es dedica a matar de fam als països del sud, utilitzant els seus letals instruments neoliberals i especulatius, alhora que emmordassa l’honrat i potser alhora mig endormiscat ciutadà i el lliga de peus i mans perquè col.labore en la seua passivitat amb aquest genocidi amagat pels grans mass media occidentals al servei dels seus interessos depredadors.
Per tot açò, deduïsc que la concessió d’aquest premi no respon més que a un intent de netejar la injuriada marca “Europa” a tot el món.
Sincerament, pense què per això no calia degenerar a aquest nivell el concepte d’un terme tan noble com és de la PAU.
Patraix, València, a 10 de desembre de 2012.