La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Grifols i la Comunitat de Madrid traspassen una nova línia roja en la privatització de la Sanitat: la privatització de la sang.
Ja no sembla que hi hagen línies vermelles que puguen aturar els instints privatitzadors i de negoci de les grans empreses que pretenen convertir la nostra sanitat en una mercaderia al servei del seu compte de beneficis.
Aquesta notícia em sembla greu, gravíssima. Ho ha denunciat la Federació espanyola d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
La història va començar a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, quan empreses privades nord-americanes que ja començaven a comerciar amb sang humana van contractar a donants d’alt risc, incloent-hi presos i consumidors de drogues, i van tractar amb productes derivats d’aquestes donacions a persones afectades d’hemofília en molts països sense realitzar els controls pertinents, entre ells Espanya, provocant milers de contagis d’hepatitis i VIH.
Però no va passar res… les companyies farmacèutiques implicades eren tan poderoses que van aconseguir acords extrajudicials per evitar la major part de les demandes.
Però l’alarma creada va impulsar la prohibició de comerciar amb sang humana i la generalització de les donacions voluntàries i no remunerades.
Malgrat aquests greus fets i que l’Organització Mundial de la Salut segueix alertant sobre la inseguretat associada a la mercantilització de la sang (l’OMS s’ha marcat com a objectiu que tots els països obtinguen els seus subministraments de sang de donants voluntaris no remunerats entre 2014 i 2020), aquest Estat espanyol mafiós ja ha permés que s’encete la privatització de la sang per Madrid, on Ignacio González i Javier Fernández Lasquetty, president i conseller de Sanitat de la comunitat autónoma, respectivament, acaben d’aprovar la privatització de la gestió de les donacions de sang, que cedeixen a la Creu Roja a canvi de 9,3 milions d’euros (67 euros per donació).
La Creu Roja és una institució privada patrocinada per grans empreses espanyoles, i encara que les persones voluntàries són mereixedores de gran respecte, no passa el mateix amb el seu president, un banquer que compatibilitzava fins fa poc el seu càrrec retribuït en aquesta organització amb la presidència de Caja Canarias i amb la seua pertinença al Consell d’Administració de Bankia.
D’altra banda, al contrari del que succeeix en altres països del nostre entorn com França i Holanda, on la fabricació d’hemoderivats va a càrrec del sistema públic, a l’Estat espanyol aquest procés està en mans de la companyia farmacèutica catalana Grifols, que a més de rebre gratuïtament el plasma donat per la població espanyola, importa plasma d’USA per elaborar hemoderivats per al mercat Europeu.
Grifols té gran interès a disposar de quantitats suficients de plasma, sense necessitat d’haver-lo de importar des dels Estat Units. El seu president Victor Grifols ha sol.licitat al govern d’Espanya la legalització del comerç de la sang, a canvi de comprometre’s “a pagar 60 o 70 euros per donant a la setmana, el que sumat a l’atur és una forma de viure”, va dir.
La privatització encetada a Madrid obre les portes a aquest mercat i facilita l’acord comercial entre Grifols i la Creu Roja.
Tant el govern madrileny com les empreses privades saben que aquests fets poden generar desconfiança entre els donants i disminuir el seu nombre, però les noves tecnologies permeten incrementar la producció per donant, ja que la reintroducció dels hematies després de l’extracció de la sang evita l’anèmia i possibilita fer dues donacions setmanals i fins a 24 anuals, enfront de les 3 o 4 permeses amb el mètode convencional.
A més, la crisi econòmica afavorirà l’afluència de persones sense feina, que necessitaran vendre la seua sang com a últim recurs, com ja va passar en èpoques a les que pensàvem que mai tornaríem, possibilitant una gran oportunitat de negoci per a la indústria privada, a costa d’acabar amb un altre servei públic essencial del Sistema Nacional de Salut i d’una enorme pèrdua per a la credibilitat i la seguretat de la gestió de la sang a Espanya, que de segur costarà molt recuperar.
Es dóna la circumstància que el president de Creu Roja ni ha dimitit ni tampoc ha estat destituït per la cúpula de la seua organització, malgrat la seua imputació en el cas Bankia, el mateix banc que ha fet perdre les seues cases i els seus estalvis als mateixos madrilenys als quals ara se’ls commina a vendre la seua sang per sobreviure.
Un negoci redó per aquests depredadors!
Patraix, València (L’Horta), a 3 de gener de 2013.