La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Evolució o involució? Alfredo Rubalcaba i el dret a l’autodeterminació.

Ahir Alfredo Rubalcaba va intervindre en un acte públic del seu partit en Ejea de los Caballeros (Aragó).

Després de l’aliança unionista que va pactar amb Rajoy, i que es va fer pública arran de la declaració d’Artur Mas en què concretava la data i les preguntes de la consulta sobre la independència, el líder del PSOE aprofità l’ocasió per manifestar sense embuts la seua posició sobre el dret d’autodeterminació.

Rubalcaba va assegurar que els socialistes no estan ni estaran “mai” a favor del dret d’autodeterminació que proposa la consulta sobiranista, que al seu parer provocaria una triple fractura: la del poble català i la de Catalunya amb Espanya i amb Europa.
Va afirmar també que hi ha que “dir-los que ‘no’ als separatistes” i que el PSOE aposta per tornar a fer un projecte de convivència amb una reforma per actualitzar la Constitució amb diàleg i consens, perquè funcione millor l’Estat autonòmic. I al remat va dir: “No estem ni estarem mai a favor del dret d’autodeterminació”.
 

Doncs bé, fent la mirada enrere 39 anys, concretament al Congrés de Suresnes que el PSOE va celebrar a l’exili en octubre de 1974, hi podem trobar un Alfredo Rubalcaba amb serrell i molt més jove, lògicament.

Però no són les úniques diferències que trobem amb el Rubalcaba actual.

En aquell congrés Rubalcaba va declarar el següent: “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol part indefectiblement del ple dret d’autodeterminació de les mateixes, que comporta la facultat que cada nacionalitat puga determinar lliurement les relacions que mantindran amb la resta de pobles que integren l’Estat espanyol”
 


Evolució, involució o “donde dije digo, digo Diego”, senyor Rubalcaba?

L’hemeroteca no enganya. I posa en evidència als que han canviat els seus ideals democràtics pels interessos partidocràtics.

 

Patraix, València (L’Horta), a 15 de desembre de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent