La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Escola Valenciana com a paradigma del silenci i manipulació mediàtics als mitjans valencians.

Els diners que el Consell s’anava a estalviar tancant RTVV havien de servir per poder mantindre i crear nous col.legis i centres de salut al País Valencià. Això van dir Alberto Fabra i el vicepresident Ciscar per justificar el tancament de la televisió pública valenciana.

Però Escola Valenciana ha vingut a posar en evidència, una volta més, les mentides i falsedats de les que sol fer gala el Consell.

La setmana passada Escola Valenciana va fer públic un estudi en el qual va alertar del possible tancament de 227 unitats educatives (187 d’ infantil i 40 de primària, incloses sis escoles) arreu del País Valencià, 151 de les quals són en valencià.
La notícia va passar bastant desapercebuda en els mitjans de comunicació valencians, si exceptuem el diari Levante, que n’es va fer ressò breument. Tampoc cap dels mitjans madrilenys amb implantació a València s’en van fer ressò.
Però, en els mitjans catalans la notícia va ser més àmpliament difosa, fent-se ressò aquest mitjà, VilaWeb, i altres com el diari Ara i 3.24.

Pero el cas més paradigmàtic ha estat el del periòdic Las Provincias, “la voz de su amo“ del Partit Popular en el nostre País.

El diari del Grupo Vocento no va publicar ni una línia sobre aquest estudi.
En canvi va dur a portada en paper i en digital, durant dos dies consecutius, uns titulars acusant el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari al sector públic de l’ensenyament valencià, de voler “adoctrinar” els alumnes.
Per  descomptat, tots sabem que ni Las Provincias ni el PP valencià han adoctrinat mai a ningú! 

Així, el primer dia el periòdic titulava que “El principal sindicat de professors vol ensenyar a clase la ‘mala gestió del PP’” per explicar que l’entitat havia presentat un manual per desobeir la Llei Wert.
Però la mateixa noticia explicada per l’agència EFE i publicada per La Verdad va permetre conèixer l’amplitud i la globalitat de la campanya llançada per l’STEPV, en conseqüència amb les diferents vagues i protestes que van mobilitzar la comunitat educativa contra l’aprovació d’aquesta reforma.
Un fet que Las Provincias ha volgut reduir a una mesura “adoctrinadora”.
Estan intentant desviar l’atenció de la nostra campanya, posant el focus en un fet residual per tal de desprestigiar-la”, va dir al respecte Marc Candela, portaveu de l’STEPV.

El dia següent Las Provincias va tornar a carregar contra l’STEPV també en la seua portada, amb un titular aquest cop molt més confús: “Els pares acusen el sindicat docent més gran d’adoctrinar els alumnes”.
Però el que el diari anomenava “els pares” es tractava, en realitat, de l’associació de famílies catòliques, minoritària en la comunitat educativa, mentre que l’associació d’AMPA majoritària, la Confederació Gonzalo Anaya, donava el dia següent el seu suport públic a la proposta del sindicat. 

A diferència de la noticia del tancament de línies educatives denunciat per Escola Valenciana, el dia següent aquest periòdic va dedicar una noticia destacada a la inauguració d’una escola a Torrent (“la més gran de la Comunitat”, deia el titular).
Però no sembla que aquest fet calmara els ànims de la comunitat educativa torrentina, que amb una sorollosa xiulada amb prou feines va deixar escoltar el discurs dAlberto Fabra, tan ben rebut últimament a tots els pobles i ciutats del País Valencià on gosa ficar els peus el nostre president, com tots sabem per alguns mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Però clar, aquest fet va ser passat per alt en el tractament del diari, que ho va reduir a un comentari en què va dir que “Algunes AMPA de col.legis públics de la ciutat reclamen a les portes del centre la supressió dels barracons”.

 

Però tot té una explicació.

Els resultats electorals que donen les darreres enquestes sobre intenció de vot al País València han deixat molt tocat al Partit Popular valencià.

Aquests resultats evidencien una caiguda en barrina del PP, què perdria la majoria absoluta i les seues possibilitats de governar, fins i tot amb una hipotètica aliança amb UPyD.

 

Com a conseqüència d’açò, al meu parer el PP i els seus mitjans de (des)comunicació afins, com ara el diari Las Provincias, han engegat una forta campanya destinada a desprestigiar tots els partits de l’oposició, principalment a les forces nacionalistes i progressistes situades a l’esquerra del PSPV i als moviments socials més compromesos amb la llengua, la cultura i amb el canvi polític que necessita el País.

 

Crec que aquesta campanya de difusió de falsedats i manipulació informativa de totes aquelles notícies que afecten aquests partits i organitzacions no pararà fins a les eleccions autonòmiques de l’any 2015, i pense que es faran especialment intenses en els mesos anteriors a cada cita electoral, com ara les eleccions al Parlament europeu previstes per al proper mes de maig.

 

Tot això no és res de nou. L’excel.lent treball presentat en una tesi doctoral al Departament de Teoria dels Llenguatjes de l’Universitat de València, titulat “El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en València (1976-1982)” per part de Luis Amador Iranzo Montés, va fer una acurada i precisa anàlisi del paper de la premsa diària de la ciutat de València durant la Transició (1976-1982). En concret, va estudiar els diaris Las Provincias, Llevant i Diari de València.
 


L’investigació feta per Luis Amador constatà el paper central que va tindre precisament el periòdic Las Provincias durant aquell període, en primer lloc com a un mitjà que va defensar i va impulsar l’arribada de la democràcia des dels anys finals del franquisme i, a partir de 1979, com a ferm aliat d’UCD en la defensa i difusió de l’«anticatalanisme» a València, amb el clar objectiu d’aturar l’avançament dels partits i moviments socials més nacionalistes i progressistes què s’havien anat formant en els últims anys de la dictadura i primers de la Transició.

Després de 30 anys, res de nou. Fins i tot els mateixos gossos amb els mateixos collarets intentant aturar l’avanç del progrés i del sentiment identitari nacional del poble valencià, al servei del mateixos interessos i dels partits i les forces antivalencianes.

Patraix, València, a 20 de gener de 2013.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent