La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El saqueig de la sanitat pública. Les grans corporacions privades sanitàries volen estendre el model MUFACE a tota la població.
La Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE) és un organisme autònom de l’Administració General de l’Estat en el Ministeri d’Hisenda.
Com tots sabem, és l’organisme públic de l’Administració que gestiona les prestacions socials dels funcionaris de l’Estat espanyol: sanitat, jubilació, ajudes per fills, etc… És, per tant, un règim especial de caràcter mutualista, diferent del Règim General de la Seguretat Social espanyola al qual s’adscriuen la majoria dels ciutadans.
Pel seu interès, vaig a reproduir el comunicat fet ahir per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, en el qual denuncia les pressions que estan exercint les grans corporacions sanitàries privades espanyoles per acabar amb el model sanitari públic actual i imposar a tots els ciutadans el model MUFACE que ara gestiona la sanitat dels funcionaris:
NOTA FADSP LLIBRE BLAU DEL CERCLE DE LA SANITAT
“La publicació del Llibre Blau del Cercle de la Sanitat, grup de pressió que integra laboratoris farmacèutics (Drug Farma), empreses de l’electromedicina (Siemens), empreses constructores (Ferrovial) i multinacionals sanitàries (USP), pretén estimular els negocis empresarials amb els pressupostos sanitaris públics.
En l’informe es planteja, una vegada més i aprofitant la presència d’importants personatges del neoliberalisme al Govern com el ministre Luis de Guindos (antic responsable de multinacionals com PWC o de Lehman Brothers), la suposada insostenibilitat del sistema sanitari públic i la necessitat de recórrer al mercat i la competència com a alternativa.
En aquest sentit plantegen generalitzar el model MUFACE a tota la població, al.legant que d’aquesta manera es reduiria la burocràcia i els costos.
La realitat del model MUFACE és ben diferent al que plantegen aquests il.lustres representants de poderosos grups empresarials.
El model MUFACE ha permès finançar i subvencionar amb fons públics a empreses sanitàries privades que d’altra manera no hagueren sobreviscut durant tants anys d’ineficiència gestora.
Aquest model afavoreix la selecció de riscos i el rebuig de pacients més costosos, i porta associats sobrecosts importants per a les arques públiques de les que reben subvenció.
La provisió privada té una relació directa amb la medicalització de la població, i això es pot observar en la sobreutilització dels serveis sanitaris, el 85% dels mutualistes tenen una freqüentació a urgències de 1.690/1.000, tres vegades superior a la mitjana del SNS, i 2.754 consultes hospitalàries/1.000, pràcticament el doble que la freqüentació a les consultes dels hospitals públics.
L’interès pel negoci i els resultats econòmics fa que els centres privats de MUFACE tinguen quatre vegades menys metges per llit i tres vegades menys infermeres que els centres públics.
D’altra banda hi ha prou evidència internacional sobre els models basats en l’assegurament privat.
En el cas d’Holanda el seu desenvolupament incrementà la despesa sanitària i generà greus problemes de gestió.
En el cas del Regne Unit la introducció del model empresarial va generar greus problemes de salut en alguns dels centres que l’han aplicat.
Recentment el primer ministre del Regne Unit va demanar perdó per que la gestió privada de nous hospitals com l’hospital Mid de Starforfhsire Trust, on es va apreciar una sobremortalitat de 1.200 pacients entre els anys 2005-2008 com a conseqüència de les polítiques d’estalvi de la gestió privada, que van buscar beneficis a costa de reduir metges, infermeres i atenció als pacients.
Curiosament la despesa sanitària en aquest país es va incrementar associat a l’adopció de la gestió empresarial dels centres sanitaris, especialment els costs de gestió i burocràcia, que en només 10 anys van passar del 3% al 12% de la despesa sanitària total.
Des de la nostra Associació entenem que les organitzacions empresarials pressionen per poder aconseguir una part dels pressupostos públics que es destinen a sanitat (i que paguem amb els nostres imposts).
No obstant això, considerem que els funcionaris haurien d’exigir el deixar de ser atinguts per MUFACE i passar al sistema públic, ja que la majoria dels professors s’han manifestat en contra del suport als centres concertats, el mateix que els funcionaris dels les administracions locals que rebutgen la privatització dels seus serveis.
Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (6 març 2013)”
Fins ací el comunicat de la FADSP.
Patraix, València, a 7 de març de 2013.